Errar és humà però no per una Universitat

Germán Bartolomé Cerdà. blanes.

El primer dia d´universitat tots els alumnes comenten les mateixes coses: com ha anat l´estiu? Has treballat al final? Quines assignatures has triat? Coincidim en alguna? Què en saps d´aquell professor? Has vist quina horterada de carpeta ens han donat aquest any?

Doncs bé, aquest any no només la carpeta de la Universitat de Girona és una horterada (fa anys que treballen amb un dissenyador invident), sinó que té eslògans amb faltes ortogràfiques. Expressions com: «Vens amb bici?» -«vens» sense accent i amb la preposició «amb» en lloc de «en»- o utilitzen paraules malsonants i inexistents en cata­là com «barco». La meva pregunta és molt simple: tant costa recórrer als professors i doctors en filologia catalana perquè facin un cop d´ull a l´esbós de la carpeta? Aquesta és la imatge que vol donar la Universitat de Girona? Sabem que errar és hu­mà, però millor si es pot evitar, no?

La burla de Pujol

Francesc Gombau. girona

Arrogant, amenaçador i agressiu. Així es va presentar al Parlament Jordi Pujol. Potser l´ex-Honorable va llegir malament el text de la seva compareixença i es va pensar que eren els parlamentaris els que compareixien davant d´ell. No només no va respondre a cap de les preguntes que li van formu­lar sinó que va renyar els qui, representant els ciutadans, exigien legítimament informa­ció veraç. La compareixença de Pujol ha estat una completa burla d´una persona que segueix creient-se intocable, acostumat a la submissió i a l´obediència, al fet que ningú li porti la contrària i que deixa com a única via per conèixer la veritat una exhaustiva investigació judicial en la qual l´ex-Honorable ja no pugui dedicar-se a renyar els jutges que l´interroguin.

Paràbola

Antonio Mussons Requesens. Quart.

Què fer davant el conflicte actual entre Catalunya i l´Estat espanyol? Aquest conflicte és semblant a una paràbola. Un dia en Joan va entrar en l´adolescència i va acordar amb el seu pare que podia sortir amb els seus amics fins a les onze de la nit. Van passar els anys. Quan en Joan va créixer va plantejar al seu pare sortir i tornar a les tres de la matinada. No i no, ja que vam decidir que tornaries a les onze!, va contestar el seu pare. Acordem una altra hora, doncs, va replicar en Joan. El pare va respondre el mateix sempre. En Joan va decidir sortir i tornar a les tres.

Llavors el pare va tancar la casa, es va guardar la clau i va consultar amb la seva dona. Aquesta li va dir que deixés tornar al seu fill a les dotze, d´aquesta manera es deixaria passar el temps fins que en Joan pogués tornar a les tres, si aquest fóra llavors el seu desig. Així ho van acordar pare i fill. En Joan va sortir i va tornar a les dotze. Van passar uns anys. En Joan ja podia tornar quan volgués.

El pare i la mare de Joan van tenir la flexibilitat necessària per resoldre el conflicte. En lloc d´autoritarisme, van guanyar auto­ritat i, enfront de la legalitat, van obtenir la legitimitat de les seves opinions. Ningú sap si en Joan va decidir o no tornar a les tres. Els que els coneixen conten que entre ells hi ha ara un afecte profund. Fi.

Tan sols robots

Anna Iglesias Campeny. girona

Si algun dia et passés pel cap buscar al DIEC la definició de robot, et sortiria que un robot és una màquina que pot realitzar moviments i tasques que fan persones, però si miressis un parell d´accepcions més avall, et trobaries cara a cara amb la següent definició: «Persona que actua d´una manera automàtica». Aquest matí t´has llevat i probablement has esmorzat el mateix que ahir; i després de dinar et prendràs un cafè, el mateix que cada dia; i arribaràs al vespre a casa cansat i t´acomiadaràs del món amb un badall tot anhelant que demà la jornada sigui no millor sinó igual que avui. Jo faré el mateix que tu.

Alguna estona posaràs, igual que jo, el televisor i pot ser escoltaràs les notícies i si has llegit això és possible que després et preguntis si en algun lloc hi ha algú que lluita perquè aquell nadó, que avui has vist passejant pel carrer, el dia de demà esdevingui tot allò que la segona accepció narra.