artur Mas no afluixa. Ha encetat la carrera cap al 9 de novembre, malgrat que el Govern central ja ha endegat tots els passos necessaris per tal de susprendre la consulta.
A la foto de la signatura del propassat dissabte, dues absències significatives com les de Duran Lleida i Herrera. La resta, Camacho, Iceta i Rivera, ja se sap que remen a contracorrent del procés endegat des de la Generalitat.
Els diaris ja estan farcits d'anuncis, mentre els independentistes -acostumats a les reivindicacions des del carrer- estan més il·lusionats que mai i no pensen fer marxa enrere. La propaganda des dels mitjans pú?blics ha forçat la màquina i hom no sap si la direcció d'aquesta orquestra la porta Mas o la Terribas. En tot cas, al darrere l'ombra d'ERC és allargada. No hi ha dubte que ha escrit la partitura.
Ara caldrà veure com actua el Govern central. De moment, Mas ha marcat el primer gol, però ja se sap que al partit li resten encara molts minuts. Malauradament no hi ha àrbitre, per la qual cosa de ben segur queveurem joc brut.
La gran incògnita és saber què pensa una majoria silenciona que de moment no diu ni piu. Mentre els independentistes tenen el seu full de ruta, els contraris al procés estan del tot desconcertats. Segons com reaccionin els poders de l'Estat, l'allau secessionista és multiplicarà. Als ciutadans no els agraden les amenaces i menys la tàctica de la por d'alguns ministres.
Mentrestant, l'espai central de casa nostra resta orfe. Una gran franja de l'electorat no independentista tampoc és espanyolista i aquests s'han quedat sense referents. Uns tiren pel dret i els altres es neguen a qualsevol concessió. I això té molts detractors. Un gruix important de ciutadans que aposta pel diàleg, el consens i el respecte ideològic no saben què fer.
Les formacions polítiques tindran feina al llarg dels propers dies. Si al final es vota -que és improbable-, caldrà fer-ho amb les màximes garanties i des de la legalitat. Contràriament, serà una mena d'aplec independentista, sense cap mena de validesa.
S'ignora a hores d'ara si Rajoy sabrà actuar amb seny i tenint present que dos milions de catalans avui aposten clarament per un canvi radical de les relacions entre Espa?nya i Catalunya. Aquests ciutadans també han de ser escoltats per Madrid i no són vàlides les manifestacions d'alguns líders que només tenen l'objectiu de menystenir-los.
El trencaclosques no és fàcil de solucionar. Els actuals actors no sembla que estiguin en condicions de fer-ho. Només resta l'esperança que sorgeixi algun mitjancer a l'estil Miquel Roca que sigui capaç de trobar una sortida, sense guanyadors ni perdedors, a un carreró que només té senyals de prohibició.
La consulta s'ha organitzat des de l'independentisme i aquest és el gran error dels actuals dirigents polítics. Han estat incapaços d'obrir un debat en la societat catalana que abasti la seva pluralitat. Artur Mas avui només és el president d'uns quants, però no de la globalitat del país. També és cert que Duran no l'ha volgut ajudar i que populars i socialistes ara per ara són formacions residuals a Catalunya.
Aquest mes d'octubre serà frenètic des d'un punt de vista polític. No apte per a cardíacs. Vénen revolts a la carretera i els pilots s'hauran de cordar bé el cinturó per tal de no caure a la cuneta. Ja no hi ha personal per fer de socorrista.
