Sembla que tot va tal com era previsible. Amb una rapidesa inusitada, el Tribunal Constitucional ha suspès la llei de consultes aprovada pel Parlament i el decret de convocatòria que se'n deriva i ens commina a esperar la resolució que previsiblement es dictarà després de la data prevista per a la consulta. Ens trobem doncs, en l'impàs previst, tot esperant que el TC impossibiliti que els ciutadans de Catalunya puguin expressar la seva opinió el proper 9 de novembre.

Res de nou sota al sol, però de mica a en mica ens anem acostant a l'hora de la veritat, al veritable moment de prendre les decisions.

Bàsicament són dues les decisions a pren?dre en el cas que el TC no permeti que es realitzi la consulta tal com estava prevista. La primera, si s'acata la decisió i es busca una alternativa en forma d'eleccions plebicitàries i la segona, si no s'accepta i s'opta per intentar possibilitar que la gent voti la doble pregunta el proper nou de novembre.

Si ens hi fixem són dues incògnites que es podrien resumir en uns doble pregunta: votarem el nou de novembre passi el que passi? I si no és així, per quan es convocaran les eleccions plebicitàries?

En els propers dies s'haurien de començar a respondre a aquestes qüestions, ja que allargar aquesta incertesa no crec que afavoreixi a ningú.

He exposat tot això, per què sembla que una de les opcions més probables -si no hi ha una sorpresa majúscula en la sentència del TC- és que ens encaminem a unes eleccions plebicitàries si no es pot votar la doble pregunta el proper 9 de novembre.

Unes eleccions que només depenen de la voluntat del president de la Generalitat i que permetrien al poble de Catalunya poder donar la seva opinió sobre la qüestió que fa anys que ens ocupa.

Convocar les eleccions és més o menys senzill, però gestionar-ne políticament els resultats em temo que serà més complicat del que està essent gestionar la possible consulta. Hi ha diversos esculls a unes eleccions avançades i que intentaré transmetre de manera resumida.

En primer lloc, el temps. Per quan es convoquen? Per a l'hivern, la primavera o la tardor vinent? El 2016? En aquest cas, caldrà tenir en compte el grau de paciència dels ciutadans a l'hora d'anar a votar i la influència que aquestes eleccions avançades poden tenir en el calendari electoral existent, especialment pel que fa a les municipals, en què la ma?joria de partits es juguen molt més del que ens pensem.

En segon lloc la forma. Seran unes eleccions "normals" o s'optarà per una doble ur?na? Els ciutadans emetran el seu vots per escullir els seus representants o a més, tindran l'opció de respondre a la doble pregunta en una altra urna? Es podrà fer?

En tercer lloc, caldrà veure si hi ha una llista única dels partits que donen suport al procés o si més no, dels dos grans partits que l'encapçalen -CiU i ERC- o si bé, són unes eleccions "normals" i tots els partits les afronten per separat. El resultat segons quina sigui l'opció, canviarà sustancialment. Si CiU i ERC opten per una única candidatura, aconseguir la majoria parlamentària està gairebé assegurat , en el cas que vagin per separat però, mai com fins ara aquesta suma ha estat més en qüestió. No només pel mal moment electoral en el qual es troba CiU -caldrà veure si el lideratge del president pot fer remuntar els resultats que a dia d'avui donen les enquestes- sinó sobretot, per la irrupció de nous partits que poden trencar la lògica electoral que fins a dia d'avui ha conformat el Parlament de Catalunya i que sembla que ningú tingui en compte. És molt probable que partits com Podem entrin amb força al Parlament i que encara que els seus vots proviguin d'altres opcions polítiques, el fet que en gran part vinguin de l'abstenció, pot acabar restant diputats a tots els partits polítics. Ens podríen trobar doncs, amb un Parlament clarament pro-consulta però necessàriament no amb una majoria clarament independentista.

I finalment, el quart escull. Si es fan unes eleccions plebiscitàries no són per fer bullir l'olla, sinó que haurien de ser per proclamar la independència en el cas que els partits que la porten en el programa sumin majoria. Per tant, els diputats d'ERC, CUP, però també els de CDC i Unió han d'estar disposats a fer una declaració unilateral d'independència en el cas que sumin majoria i l'Estat espanyol continuï sense donar cap mena de resposta a la demanda catalana. I això vol dir també assumir les conseqüències legals que se'n derivin.

Davant d'una situació tan extraordinària, caldrà que els partits siguin molt clars en aquest camp al llarg de tota la campanya electoral, perquè si no no té cap sentit convocar unes eleccions plebicitàries. Els ciutadans no poden tenir dubtes sobre què faran els seus representants a l'hora de la veritat.

En aquest sentit, caldrà fixar-nos més que mai en els "valents" que conformaran les llistes electorals al Parlament de Catalunya, ja que la responsabilitat que tindran sobre les seves espatlles mai l'hauran tingut altres diputats des de la recuperació de l'autogovern.

Aquests són alguns dels esculls que ens trobarem si finalment es realitza un avançament electoral per superar la negativa de l'Estat a celebrar la consulta. Incògnites i escenaris que ens mostren que no serà gens senzill, però que ens garanteixen uns mesos molt intensos.