Ja tornen a parlar de suspendre l'autonomia. Tant en l'Estatut de la Segona República com en el de la Transició dita democràtica, l'Estat es va reservar la facultat de suspendre la magra autonomia atorgada, si el nen no feia bondat. No reconeixien, ni reconeixen, el dret de secessió de la comunitat autònoma, però el poder central s'atribueix la facultat de retornar al centralisme pur i dur sempre que li sembli bé.

Ens tenen ben agafats, i cap tercera via ni cap pseudofederalisme ens farà lliures, perquè el veritable federalisme pressuposa ser independent abans de federar-se, tal com per casar-se cal ser solter.

La nostra situació fa pensar en la faula de Juan Eugenio Hartzenbusch (1806-188) El pájaro y el niño. Un nen mantenia lligat per una pota amb un cordill un ocellet i l'invitava a volar: "Torpe animal / goza el permiso / que hoy se te da. / Largo de sobra / es el torzal: / vuelos bien altos / puedes echar".

Però l'ocellet, amb tota raó, s'hi negava: "Tú de la pata / me tirarás, / siempre que el vuelo / quiera yo alzar".

I Hartzenbusch acaba la faula amb aquesta moral actualíssima: "No hay servidumbre / que aflija más, / que una con visos / de libertad".

No té volta de full: per ser lliures hem de tallar el cordill.