AVE, qui el vulgui!
Raimonda Coll Bonet. SARRIÀ DE TER.
A poc a poc anaven retallant el camp de 10.000 metres, aproximadament, ara estic a menys de la meitat. La primera vegada va ser la més dificil, expropien 2.640 metres i em donen un taló de 353,79 euros. fàcil de comptabilitzar, a 0,13 cèntims d´euro (25 pessetes) el pressupost era contemplat en pessetes, atès que l´obra de l´AVE es va fer amb una llei d´expropiació de l´any 1954 (Ley de Expropiación Forzosa por vía de Urgencia del 1954) per un Ave de l´any 2010. Què fer?
La Unió de Pagesos gestiona un preu de mercat actual que és diferent per a cada lloc i es cobra. Però com que la cosa no ha començat bé, més tard agafen més terreny de l´expropiat i el paguen al veí. A mi encara me´l deuen.
I continua la broma, no en tenen prou amb els 1.500 metres meus que han pagat al veí que es descuiden, i en el projecte no hi consta, de fer el desguàs de la via. En aquest punt l´AVE surt d´un fals túnel amb un considerable desnivell, i efectivament davant de la boca del túnel la bassa d´aigua era permanent.
Cal expropiar, aquesta vegada sí per via d´urgència, uns 3.500 metres més, que encara no han pagat. Se signa l´acta d´expropiació un divendres i el dilluns següent ja havien canviat de preu, a la baixa, sembla que hi havia un error. I els desastres per a mi continuen. Un bon dia apareix una anella exterior per tot el perímetre del fals túnel (sortida nord de Girona) en el terme de Sant Julià de Ramis, que el fan desviar directament al que em queda de camp i cada vegada que plou tinc una cascada que salta directa a la finca i s´inunda tot. Cap reparació.
Ara ens han enviat al Jurat d´Expropiació, perquè ara «no están de acuerdo con lo que habíamos acordado». Així comença la carta de Fomento. És clar que els he demanat que em tornin el camp, sense obtenir cap resposta.
Al·legar, per què?
Al·legar i el frontó
és el mateix
Carles Font i Planella. Departament d´Apnea de la FECDAS. Sarrià de Ter
La Generalitat, entitat representativa de tot el poble català, ens ofereix presentar al·legacions al PRUG del Parc Natural del Cap de Creus. No sé si riure o plorar... La meva curta experiència per exemple amb admetre´ns en la Junta Rectora del Parc Natural del Montgrí o altres al·legacions presentades ha estat com un joc de frontó, totes han estat revocades. Per tant, de què serveix aquest sistema en què el Govern decideix el que vol sense consensuar res i després no accepta cap al·legació. Això, al meu poble se li diu dictadura.
El text proposat diu: «En la tramitació de l´Ordre s´ha donat audiència als ens locals afectats, s´ha sotmès la proposta a informació pública i s´han sol·licitat, d´acord amb el que estableix la legislació vigent, els informes preceptius, inclòs el Consell de Protecció de la Natura». És a dir a tothom menys als afectats, els ciutadans.
Segons diuen els alcaldes de Cadaqués, el Port de la Selva i Roses no els han escoltat i nosaltres, la Federació Catalana d´Activitats Subaquàtiques (FECDAS), ni tan sols hem pogut participar. Mentrestant, es justifiquen en estudis fets unilateralment sense poder-los rebatre per gent experimentada en l´àmbit europeu com nosaltres.
Si en el segle XXI, perdem les formes i no som capaços de compaginar la natura amb l´home, el desprestigi dels polítics de torn passarà a la història com un mal exemple de com no s´ha de governar. Sembla com si el Parc Natural del Cap de Creus i el seu hàbitat siguin més primordials que l´ésser humà.
La bombolla independentista
Enric Mestres Girbal. Tossa de mar.
L´independentisme català és cosa d´una minoria que, gràcies a la crisi econòmica d´Espanya i a les retallades que aquesta ha estat obligada a fer, s´ha vist reforçada i augmentada per una política propagandística de mentides i mitges veritats que deixa en bolquers semblants propagandes de temps passats. És indubtable que el Govern central s´ha enrocat en una posició constitucionalment unitària, però no podem deixar passar el fet que durant els darrers anys en Mas, a fi d´emmascarar la seva pròpia incompetència i potser també per motius no gaire clars, ha emprès una política d´enfrontament amb la resta d´Espanya, enfrontament que ha esberlat la convivència a Catalunya, ha portat a ser mal vistos per la majoria d´espanyols i a que els altres països es pensin que som uns sonats.
La Generalitat, que des dels primers temps va gaudir de màniga ampla a canvi dels vots que donava als governs de torn, inicià un camí de desacatament a les lleis constitucionals, mentre en desenvolupava d´altres de pròpies que eren un clar atac als ciutadans de parla i sentiments castellans. Aquesta espiral va arribar al seu zenit amb la bogeria del nou estatut que, en no ser aprovat en la seva totalitat, fou el detonant d´aquesta escapada al no-res. Segurament que si en Mas, com a president dels catalans, hagués fet algunes propostes positives, buscant el benestar i prosperitat del país, i no s´hagués aliat amb en Junqueras per anar cap a Ítaca, els problemes s´haurien solucionat. Però les equivocacions d´uns i altres no ens poden portar al xoc que molta gent sembla voler... Encara som a temps de posar una mica de seny.
Agraïment
de la família Fernández Tura
Cristina Fernández Tura. Sant Julià de Ramis.
La família Fernández Tura vol agrair a la direcció i a tot el personal de la residència Els Cirerers la seva cura, dedicació, entrega, esforç i amabilitat vers la nostra mare, Joana Tura Serra.
Les atencions rebudes han facilitat en gran mesura tant el benestar de la nostra mare com el de tots els membres de la família, per la qual cosa estarem sempre agraïts.
Som conscients que en ocasions la tasca de tenir cura dels malalts és laboriosa i difícil i és per la humanitat que heu desplegat que no podem deixar passar l´ocasió per mostrar-vos el més profund reconeixement.
La família també vol expressar la seva gratitud a totes les persones que es van apropar tant al tanatori com a la cerimònia per expressar el seu afecte i condol. Això ens ha donat forces i ens ha fet sentir molt estimats. Gràcies.
Endavant,
Sr. Lluís Bosch Martí
M. dolors dalmau puig. sabadell.
Sr. Bosch Martí, el felicito per haver anat a la manifestació de la PAH, col·lectiu de voluntariat que ajuda professionalment, donant consells i recursos als afectats per la hipoteca i en tot relacionat amb l´habitatge. Està ajudant molt, fins al punt d´impedir suïcidis, són una gent que no tenen por. Quan Ada Colau va dir «quedar-se a casa és el més perillós que es pot fer», no sé si era conscient de la gran ajuda que aquestes paraules van suposar a milers de famílies, realment aquest col·lectiu mereix tot el nostre suport i més ara, que les coses es posen magres i que donar suport serà molt perillós, ha començat una repressió important. Altra vegada li demano Sr. Bosch Martí, recordi Joan Pau II, en les seves primeres paraules com a Papa va dir: «No tingueu por» i li dic que a pesar dels temps que vénen en aquest futur, continuï amb molt valor des de la seva firma, donant suport i denunciant els fets de la societat. Vostè té una porta oberta que difícilment li poden tancar. Endavant. Som molts els que el seguim, no sols de Girona sinó de Catalunya i també d´Espanya, ho sé del cert.
