i començarà ni acabarà res, el 9 de Novembre. Quedarà clar, això sí, que s'ha jugat amb les il·lusions de la gent, que s'ha abusat dels mitjans i dels diners públics per alimentar un miratge i desviar l'atenció de les qüestions que sí havíem d'afrontar, que sí podíem solucionar. Hi haurà els mateixos problemes de fons, serem la mateixa societat i sols haurem de vetllar perquè la ferida, la fractura que s'ha anat dibuixant aquests darrers mesos, cicatritzi.
Estarem ja en període electoral. De fet, ja hi estem encara que no es vulgui expressar formalment. Els autors de ?l'en?gany, els que han sotmès la nostra comunitat a l'estrès de les il·lusions fallides i la divisió interna, tornaran a prometre noves fites històriques i solemnes, noves Ítaques de pa sucat amb oli. Confirmaran l'enemic exterior origen de tots el mals i excusa per a totes les facècies, ens animaran a somnis metafísics i ocultaran l'espoli i l'oblit a què ens tenen sotmesos. Voldran fer-nos jugar a blanc o negre en un món on tot és gris: la millor manera, ocultant la realitat, de mantenir enganyada la majoria, condició sine qua non per mantenir-se en el poder.
El vaixell no porta timoner ni capità. La tripulació està o desorientada o esvalotada. Però sap que vol canviar les relacions amb Espanya. Els aventurers de Barcelona -així els qualificava l'editorial de Financial Times, tant citat per TV3 però ocultant que així qualificava Mas i cia.- ens han portat a l'atzucac, a l'aïllament i prometran que ara sí va de veres.
Ara, en tot cas, hauria de ser el moment de la serenor. De fixar els objectius i buscar les aliances exteriors per produir el canvi. No l'assolirà ni qui més crida ni qui més s'esvera. Ni serà d'avui per demà. El pot fer possible qui sigui més capaç de teixir aliances sòlides, treure'ns de l'aïllament i sumar-nos més a Europa.
