Si truquen a la porta del seu habitatge en nom de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), respiri fondo i pensi-s'ho dues vegades abans de deixar entrar la comitiva.

Si està a favor de la independència, aleshores no li suposarà cap problema la invasió del seu domicili i escoltarà amb delectació els càntics sobre les excel·lències d'una futura terra de promissió.

Si no està d'acord que Catalunya se separi d'Espanya, de forma educada però amb fermesa, rebutgi el producte que li ofereixen.

A la web de l'organització s'hi troba la crida: "Necessitem 100.000 voluntaris que escoltin, porta per porta, com volem que sigui el nostre país... Ja en som uns quants, però n'hem de ser molts més".

Amb la campanya "Ara és l'hora", l'ANC "s'ha marcat l'objectiu d'arribar a cada persona, a cada casa, a cada racó del país... Els voluntaris que s'uneixin a la iniciativa es comprometen a visitar les llars que se'ls assignaran i formular en cada visita un breu qüestionari sobre el país nou".

Es desconeix a hores d'ara si s'ha assolit el nombre de voluntaris (no seria estrany un nou miracle de la multiplicació dels pans i els peixos) per formular, amb persuasió intransigent i devoció impertinent, una enquesta amb sis preguntes que són una mena de breviari per vendre un país de les meravelles.

S'enganya quan es converteix un saldo teòric de la balança fiscal en calés comptants per poder-los gastar cor què vols cor què desitges, obviant que s'hauria d'assumir part del deute públic estatal o el dèficit de les pensions dels catalans.

S'entabana la gent quan es pregona que els catalans decidirien sobre la sanitat i l'ensenyament, sense esmentar que aquestes competències avui ja estan en mans d'un Boi Ruiz i d'una Irene Rigau, partidaris de la privatització dels serveis públics i autors d'unes retallades salvatges.

És capciós preguntar si s'està d'acord a renovar la democràcia, evitar la corrupció i exigir transparència quan els que encapçalen el "procés" són hereus d'un Jordi Pujol defraudador.

Es menteix quan s'afirma que des del 1986 Catalunya, al marge d'Espanya, forma part de la Unió Europea per ocultar que la independència ens en deixaria fora.

Finalment, es demana si hom anirà o no a votar el 9N i si té el vot decidit, per tal d'identificar els adeptes i els desafectes a la causa.

Tot plegat recorda el proselitisme dels testimonis de Jehovà. La parella que es presenta a les llars ve a parlar-nos de la Bíblia. Adverteixen de la imminència del judici final en què Jehovà decidirà quines persones seran salvades i quines seran condemnades per a tota l'eternitat. Llavors, el món terrenal esdevindrà un paradís on no hi haurà guerres, crims ni dolor. Amén!