Els que els últims mesos han defensat que el Govern estava enganyant la gent, avui podran alçar la copa i brindar perquè els fets els han donat la raó. Però em pregunto fins a quin punt no és víctima d'engany la gent que creu que, desarmada de reconeixement legal la consulta, el procés es congela. La gent que no veu que Catalunya és un país asfixiat financerament, menystingut fins a la humiliació i agredit en aspectes tan importants com la llengua, és una gent que no vol veure. Vull convidar els indecisos i els que tenen prejudicis a imaginar com serà Catalunya a partir del moment que pugui administrar els seus propis recursos. ¿No són catalans els que han convertit quatre camps de vaques i tres cims enfarinats en la pròspera Andorra? Els catalans no som millors, cert, però tampoc pitjors que els altres. I, malgrat l'adversitat, l'esperit de llibertat i el clam democràtic es manté incòlume. Mai havíem arribat tan lluny. Tot sembla indicar que Catalunya continuarà marcant l'agenda internacional dels mitjans i de les finances. Més de 900 ajuntaments, una clara majoria del Parlament i els banys de multituds de 3 Onze de Setembre consecutius criden a l'optimisme. I és que les raons són de pes.
