Preocupats pel dramatisme de la quotidianitat ens costa allargar la vista per veure el sentit històric del moviment en què estem immersos. Les conseqüències de l'acceleració de la revolució tecnològica, el canvi d'hegemonia mundial i la seva conseqüència geoestratègica, el paper dels poders públics... Fins a l'autonomenat descobriment d'Amèrica, els embrionaris Estats europeus no van fer el salt cap a Imperis colonials que van desplaçar per primer cop l'hegemonia econòmica de l'Extrem Orient cap a aquesta península asiàtica occidental, Europa. I ara, a l'inici del segle XXI, l'hegemonia torna a Orient, havent passat abans per la primera colònia europea alliberada, els EUA.

Les elits tardomedievals van trobar en les monarquies autoritàries i absolutistes una forma de perpetuar i augmentar l'extracció sobre les capes populars: la pagesia sotmesa al tardofeudalisme i la burgesia comercial que creixia a les ciutats fruit de la primera globalització. Les noves castes van imposar-se per les armes a la competència més propera, assimilant poblacions i territoris abans independents com a propis (és el cas de Catalunya i la Corona d'Aragó i tantes altres nacions medievals sotmeses entre el 1500 i el 1800) i engegant una continua guerra amb aliances alternatives entre els nous estats per estendre la influència territorial o l'imperi global.

Llavors ja s'escindeixen les tradicions europees, entre les absolutes i colbertianes, amb gran intervencionisme de l'Estat i l'alimentació d'un protocapitalisme nascut sota les faldilles i el control d'aquell, com a França i Castella. O la línia liberal i parlamentària, pròpia de Gran Bretanya, Països Baixos, Catalunya o algunes de les antigues repúbliques germàniques o itàliques, que optaren per la permeabilitat a la burgesia als òrgans de govern protoparlamentaris sense que l'Estat subs?tituís la tasca que tocava als particulars.

Aquests comportaments te?nen una translació en el fonament dels nous estats. Uns, els abso?lutistes, consoliden una unitat basada en: "un rei, una fe i una llei", aniquilant qualsevol vestigi de diversitat política cultural o econòmica, França i Espanya. Altres actuen com a agregació de nacions i respecten símbols, estructures estatals, idiosincràsia, com Gran Bretanya o l'Imperi Austrohongarès. Mirin en un mapa d'Europa on davant els canvis d'hegemonia i model econòmic es respon amb flexibilitat i on no hi ha forma d'abordar cap de les reformes estructurals necessàries perquè el problema és en els fonaments autoritaris, oligàrquics, elitistes, intervencionistes dels Estats.

Ja està dit tot del perquè volem marxar.