L'aplicació de la llei és fonamental en un estat de dret per garantir la seguretat jurídica de tots els ciutadans. Tant nociu pot ser el seu incompliment com convertir-la en un immutable dogma bíblic. Totes les lleis són interpretables i tenen escletxes. I Artur Mas ha trobat un subterfugi per convocar una gigaenquesta, estil Arenys, de difícil impugnació. Fa anys que alguns hem deixat de creure en els Reis Mags i també en què la prioritat dels polítics és millorar la vida dels ciutadans i resoldre els problemes comuns. Almenys als països llatins. La prioritat és el càrrec i el negoci. Sobretot, tacticisme. Per això Artur Mas, després d'un temps de seguir el dictat d'ERC, l'ANC i Omnium, s'ha desmarcat de tots passant a liderar el procés, encara que sigui amb un succedani de consulta. Com que ningú aspira a quedar arraconat, la proposta de Mas no només rebrà el suport de totes les parts implicades, sinó que ha forçat Junqueras a donar un cop de rosca tàctic per no perdre la iniciativa: eleccions ja i declaració immediata de la independència. Tot plegat ben embellit amb una teatralització lacrimògena en l'espai propagandístic de la Terribas. Ningú no vol ser proclamat botifler de ?l'any i, en les emocions patriòtiques, sempre n'hi ha un que és més radical que l'altre. Mentrestant, els Pressupostos (sanitat, educació, serveis socials, inversions, etcètera), als llimbs. I l'Ikea, a Perpinyà.
