Després de l'últim conill que ha tret del barret de copa el president de la Generalitat, Artur Mas, amb la convocatòria d'una "consulta participativa" per al 9N, la política catalana ha entrat en un període dinàmic i confús, en el qual apareixen diferents opcions.
En primer lloc, cal destacar l'actitud expectant del Govern central. Mas va dir que "no posaria fàcil" que la pseudoconsulta es pogués recórrer, però Rajoy estarà a l'aguait de qualsevol moviment del Govern que vulneri la llei. Alhora, Duran (l'altre soci de la federació CiU) busca sortides (com un pacte amb el PSC per esgotar la legislatura), davant l'enuig d'ERC per no mantenir la consulta original i la seva més que probable negativa a aprovar els pressupostos de 2015. Una solució que és vista amb bons ulls per Rajoy, que ha començat a abrigar sospites d'un acord tàcit amb Mas, amb l'objectiu de "refredar el contenciós i guanyar temps", després del 9N. Per tant, el fet que hi hagi o no recurs pot ser determinant.
D'altra banda, la satisfacció del Govern i els mitjans de Madrid davant la no celebració de la consulta oficial tanca una paradoxa. I és que, en lloc de votar sobre quin seria l'estatus de Catalunya a Espanya, els principals partits i part de la societat civil estan discutint sobre com elaborar una llista unitària, abans d'unes (imminents?) eleccions que tindrien caràcter plebiscitari, per proclamar unilateralment la independència. Tampoc serà fàcil: l'Assemblea Nacional Catalana i Mas (i els seus mitjans afins) estan fent pinça sobre ERC perquè accepti, però Junqueras s'hi resisteix. En tot cas, el procés català no ha conclòs (com va anunciar la presidenta regional del PP, Alicia Sánchez Camacho) sinó que podria entrar en una nova fase, depenent del que succeeixi durant les tres pròximes setmanes.
