Avui se celebra a tot Catalunya el que eufemísticament s'ha batejat com a "procés participatiu" que substitueix la consulta suspesa pel Tribunal Constitucional, a instàncies del Govern espanyol, però que en realitat pretenia ser un referèndum d'autodeterminació vinculant. Aquest garbuix de definicions no pot ignorar el fons de l'assumpte: la voluntat majoritària expressada en el Parlament català de consultar als ciutadans de Catalunya si volen mantenir l'actual vinculació politicojurídica amb l'Estat espanyol o prefereixen emprendre un camí en solitari amb els riscos i les incerteses que comporta la construcció d'un Estat nou amb la inicial oposició de la Unió Europea.

Un any després de l'acord de quatre partits de la cambra catalana (CiU, ERC, ICV i CUP) per convocar una consulta d'autodeterminació, i després de dues suspensions del Tribunal Constitucional, els catalans que ho desitgin podran participar avui en un informal referèndum que ha organitzat el Govern català fent veure que no l'organitzava per no incórrer en un acte de desobediència. L'escenari és complex, però aquesta és la conseqüència de la falta d'acord entre la Generalitat i el Govern espanyol. Què succeirà avui? És difícil de preveure. Segur que centenars de milers de catalans acudiran als diferents "col·legis electorals" per emetre el seu vot i participar en aquesta inèdita jornada de reafirmació nacional. També és segur que el resultat de la votació serà majoritàriament un "sí-sí" favorable a la independència de Catalunya. No obstant això, l'única xifra que serà motiu d'anàlisi és la del nombre de ciutadans que hagin votat. En diversos àmbits s'ha quantificat en dos milions la quantitat de persones que haurien d'acudir a les urnes per considerar que la mobilització ha valgut la pena. Quina validesa legal tindrà la participació i el resultat de la consulta? Cap ni una, però tampoc en tenen les manifestacions i les tres darreres convocatòries de l'11-S han marcat l'agenda de la política catalana i espanyola els dos últims anys.

Superada la jornada d'avui, il·lusionant per a molts catalans, i havent complert Artur Mas la seva promesa de celebrar una consulta, encara que sigui un succedani més mobilitzador que refrendari, demà s'obre un nou capítol en les relacions entre Catalunya i Espanya. No sembla probable que Artur Mas tingui interès a convocar les anomenades eleccions plebiscitàries a curt termini. Més aviat els seus gestos apunten a allargar el màxim possible una legislatura que encara té dos anys per endavant. El president català ha anunciat aquesta setmana que demà enviarà una carta al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, per oferir la seva disposició a parlar per trobar "solucions". També Rajoy s'ha mostrat disposat a abordar una reforma constitucional, però amb un ampli consens. Considera que és insuficient un pacte entre PP i PSOE. El soci de govern de Mas, Oriol Junqueras (ERC), a qui les enquestes assenyalen com a futur guanyador d'unes eleccions catalanes, no vol ni sentir a parlar de cap pacte o negociació amb el Govern de l'Estat. Primer haurem de veure com es desenvolupa la jornada d'avui, però, actualment, qui ostenta la representativitat institucional de Catalunya és Artur Mas, com a president de la Generalitat. I, siguin quins siguin els passos que es donaran en un futur, tots condueixen a un pacte amb l'Estat.