UE i lliure circulació de persones: no tots som iguals

01.12.2014 | 07:58

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va fer pública l'11 de novembre una important sentència que ha merescut especial atenció per part d'alguns governs d'Estats de la UE, especialment de l'alemany i del britànic, de les pàgines web especialitzades en dret europeu, i de bona part dels mitjans de comunicació més importants en l'àmbit de la UE. Es tracta del cas d'un ciutadana romanesa i del seu fill (nascut a Alemanya però de nacionalitat romanesa com la seva mare) que resideixen a Alemanya i que disposen d'un certificat de residència permanent expedit per l'ajuntament de Leipzig, població en la qual viuen a casa d'una germana d'aquesta ciutadana, la qual "s'encarrega de mantenir-los". Percep prestacions per fill a càrrec i una pensió alimentària per al mateix (el pare és desconegut). La ciutadana romanesa a què es refereix el litigi no té qualificació professional, i des del moment de la seva arribada a Alemanya, i fins que el TJUE es pronuncia, "no ha exercit cap activitat professional ni a Alemanya ni a Romania". D'especial importància per a la resolució del cas (desfavorable a les pretensions de l'esmentada ciutadana) és l'afirmació continguda en el mateix apartat que "encara que mai s'ha discutit la seva capacitat per treballar, res fa pensar que hagi buscat feina".

Es tractava de determinar si aquesta ciutadana complia els requisits per poder sol·?li?citar les prestacions especials en metàl·lic no contributives, a fi de determinar si se li aplica el principi d'igualtat de tracte amb els ciutadans alemanys; o dit de forma més clara i precisa, es tracta d'examinar si aquesta ciutadana, que no exerceix una activitat econòmica, que no té feina ni busca feina, disposa, per a ella i per als membres de la seva família, de recursos suficients per no ser una "càrrega excessiva" per a les arques públiques de l'Estat alemany.

Cal posar de manifest que el cas enjudiciat té unes determinades característiques que no són d'aplicació als que ja estan treballant o als que intenten accedir a una feina i adopten les mesures adequades per a la seva cerca (almenys durant un determinat període de temps fixat per la normativa del país d'acollida), perquè estem en presència d'una persona que no compleix els requisits recollits en la Directiva 2004/38 per veure reconegut el seu dret a la residència en el territori de l'Estat alemany, ja que no disposa de recursos propis suficients per a la seva subsistència.

Si la ciutadana romanesa treballés, o busqués activament feina i en quedés constància per a les autoritats, la situació seria una, però si no concorre cap d'aquestes circums?tàncies la situació és una altra completament diferent, recordant amb caràcter general el TJUE que l'art. 7.1 b) de la Directiva "pretén impedir que els ciutadans de la Unió que no exerceixin una activitat econòmica utilitzin el sistema assistencial de l'Estat membre d'acollida per garantir la seva subsistència". El TJUE fa seves plenament les conclusions de l'advocat general, per a qui la desigualtat de tracte entre ciutadans (en aquest cas alemanys) i d'altres estats (en aquest supòsit, romanesos) és conseqüència inevitable de l'opció adoptada pel legis?la?dor de la UE, en aprovar la Directiva 2004/38, de fixar l'obligació de disposar de recursos suficients per al ciutadà d'un altre Estat, a fi de no ser "càrrega excessiva"; diferència, al cap ia la fi, que entraria doncs dins de les possibilitats ofertes per la pròpia normativa comunitària que no fixa una igualtat absoluta de tracte entre tots els ciutadans de la UE, encara que certament aquest sigui un objectiu al qual es pugui arribar i al qual el propi TJUE concedeix especial importància per la via de limitar les excepcions al principi d'igualtat, com ho acrediten moltes de les seves resolucions.

En conseqüència, cal prestar atenció a la situació personal (i no familiar) de l'interessat per saber, quan es tracta d'una persona que no exerceix una activitat econòmica remunerada ni busca activament feina, si disposa, i en quina quantia, de recursos econòmics, sent prou clar, en raó de les comprovacions efectuades en el cas concret per les autoritats alemanyes, que la ciutadana romanesa no disposava de recursos econòmics suficients per a la seva subsistèn?cia, sense tenir en compte les prestacions especials en metàl·lic no contributives sol·lici?tades, i per això no té reconegut, i no pot reclamar, "un dret de residència a l'Estat membre d'acollida en virtut de la Directiva 2004/38". En definitiva, la resposta del TJUE serà que la Directiva no s'oposa a la normativa alemanya que exclou d'aquestes prestacions als que no gaudeixen del dret de residència en virtut de la normativa comunitària en l'Estat d'acollida, sent cada Estat el que estableix els requisits i abast de la concessió de prestacions d'assistència social.

En definitiva, i com a síntesi, allò que afirma el TJUE, amb plena assumpció de les tesis de l'advocat general, és que els estats d'acollida poden denegar les prestacions socials (és a dir, lliure circulació i dret de residència en un altre Estat ... però menys) a qui no treballi, no busqui feina, i no disposi de recursos propis per subsistir, considerant el TJUE, amb una frase no excessivament afortunada al meu entendre i que és la que ha donat peu a nombrosos titulars de mitjans de comunicació, que en aquest cas ens trobem amb una persona que exerceix la seva llibertat de circulació "amb l'únic fi de poder gaudir de l'ajuda social d'un altre Estat membre ..." (els sona l'expressió "turisme social"?).

Amb més contundència si és possible, i demostrant que les llibertats econòmiques estan per davant dels drets dels ciutadans de caràcter social, al marge que siguin millor o pitjor utilitzats, és la tesi del TJUE que repeteix la de l'advocat general en afirmar que privar a un Estat membre de la possibilitat de denegar les prestacions socials a qui no compleixi els requisits més amunt explicats, tindria com a conseqüència que "persones que, a l'arribar al territori d'un altre Estat membre, no disposen de recursos suficients per subvenir a les seves necessitats, en disposarien, automàticament, mitjançant la concessió d'una prestació especial en metàl·lic no contributiva que té per objecte garantir la subsistència del beneficiari".

Bons temps a la UE... per a qui té recursos econòmics, no per descomptat per a qui no en tenen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema