El 6 de novembre de 1939, l'editorial anglesa Collins Crime Club publicava Deu Negrets, una de les obres més reeixides de l'escriptora anglesa Agatha Christie.
Celebrar el 75è aniversari d'aquesta edició és un bon pretext per evocar la història dels crims perpetrats en una mansió de la misteriosa illa del Negre, anomenada així per un dels personatges perquè imagina que, mirada de perfil, s'assembla al cap d'un ho?me negre. Segons els crítics literaris, l'autora s'hauria inspirat en l'illa de Burgh, situada al sud de la costa anglesa, que, en realitat, és una península fàcilment accessible.
El títol, que és una imitació de la cançó de bressol Deu petits soldats, als Estats Units va transformar-se en I aleshores no en quedà cap, per defugir connotacions racistes de la paraula niggers. De fet, el llibre inaugura un subgènere en els relats d'intriga criminal amb una trama que consisteix a reunir un grup de descone?guts en un indret, sense possibilitat de poder fugir, que seran assassinats sistemàticament un per un fins que no en quedi cap.
La novel·la traspua un substrat psicològic que envolta l'actuació dels personatges que es veuen obligats a encarar la seva culpabilitat sense poder amagar la por, l'angoixa o la culpa que sotraguen la seva estabilitat emocional. L'escriptora utilitza el presagi de la cançó infantil que està penjada en un quadre de cada habitació per crear un clima de suspens sostingut.
En la novel·la hi ha dos temes a destacar que ajuden a entendre les peripècies dels hostes que moriran un darrere l'altre. El primer es refereix a algú que vol fer justícia pel seu compte. En efecte, hi ha un assassí que es creu cridat a impartir justícia, que planifica les morts a l'illa i que tria les seves vícti?mes. El destí dels convidats serà paral·lel al dels negrets de la cançó. Pel que fa al segon tema és una constatació que les aparences enga?nyen. Tots el personatges semblen, en un principi, gent respectable. Però, en paraules de l'autora: "Molt pocs de nosaltres som el que semblem". Una frase encertada!
Només cal observar la nostra societat per adonar-nos de la proliferació de venjadors justiciers que s'omplen la boca de proclames rupturistes i de solucions redemptores. Planifiquen, amb una fredor sorprenent, la conquesta de les consciències en oferir el món i la bolla. Són entabanadors que, amb arguments simplistes, camuflen la manca de raonaments. No són de dretes ni d'esquerres, exclamen per evitar posicionar-se. Ara bé, quan la ciutadania descobreixi les falses aparences d'aquests profetes, els abandonarà un per un i aleshores no en quedarà cap. Tindran una merescuda mort política i social.
