Cartes

que va al futbol

domènec far. girona.

Arran de la violenta mort del seguidor del Dépor i diferents reunions amb els directius del FC Barcelona, el conseller Espadaler va declarar: "Vull llançar primer un missatge de tranquil·litat i serenitat, perquè el Camp Nou és un estadi segur al qual poden anar les famílies". Tot i ser declarat un partit de baix risc, avui ens hem aixecat amb la desagradable notícia que varis seguidors del PSG han estat agredits al voltant del Camp nou. Sense previ avís i de forma molt violenta.

Benvolgut Conseller, tot i les seves afirmacions, sembla que darrerament s'estan succeint un seguit d'incident al voltant del futbol que requereixen de quelcom més que paraules tranquil·litzadores. Si us plau, cal aturar aquest esclat de violència i deixar-nos de missatges de fum per passar a l'acció per eradicar cent per cent aquest tipus de fets.

Llençar el nen

amb les aigües brutes

Marc Lamuà Estanyol. girona.

Escric després d'haver llegit l'interessant article de Laura Fanals del dijous 11 de desembre titulat "Aigües brutes", a propòsit de la investigació que s'inicia a Aigües de Girona, Salt i Sarrià de Ter al fil dels resultats obtinguts a l'última auditoria feta a aquesta empresa mixta, pública i privada. Aquesta comissió d'investigació té l'encàrrec d'aclarir si els préstecs concedits han estat destinats per a allò que havien estat demanats i revisar els procediments emprats a l'hora d'adjudicar les obres. El PSC a Girona exigeix la màxima transparència de tot allò que es fa i que s'ha fet.

El govern de CiU prorroga la concessió de la gestió d'aigua a principi del 2013. Ho fa, tot i que els estudis econòmics que es varen encarregar llavors, indicaven que era possible i beneficiós assumir-ne la municipalització. A l'aigua tothom hi ha de tenir accés i ha de tenir un preu progressiu perquè els que més en gasten, siguin fortament incentivats per deixar de fer-ho i, així, ser més sostenibles. Nosaltres apostem per la municipalització. El govern de CiU i de l'alcalde Carles Puigdemont, en canvi, ha utilitzat el cànon de l'aigua per pagar els quatre milions d'euros que ha costat la compra dels quadres del fons Santos Torroella.

Doble frustració

JULI MAURI MESTRES. llagostera.

Tinc 60 anys, em trobo a l'atur i tinc experiència en la cura de gent gran per raons familiars, per haver fet de voluntari en residències i acompanyar-los en pelegrinatges a Lourdes. Fa uns mesos, en una altra carta, vaig explicar que a l'hospital de Llagostera amb pretextos burocràtics però per raons que em resulten incomprensibles, no se'm va acceptar com a voluntari. Ja deia aleshores que la relació amb la gent gran, la possibilitat de compensar la seva solitud i, a vegades, el seu abandonament, m'agrada i em fa sentir útil. Deia la Mare Teresa de Calcuta que la vida és un regal però també una lluita diària, i els que em coneixen saben que sóc una persona constant, tenaç i perseverant. És per això que després de la negativa de l'Hospital de Llagostera vaig pensar que em podia oferir a l'Hospital de Cassà. Sabent, com és lògic, que havia de fer-me càrrec de les despeses del desplaçament. Ho vaig fer, tot i que el mossèn que porta les dues parròquies m'ho va desaconsellar perquè, segons ell, podia molestar a la directora de l'hospital llagosterenc i a l'alcalde. Cosa que trobo injustificable.

Hi vaig anar quatre vegades per poder entrevistar-me amb la directora de l'hospital cassanenc. El dia 28 d'octubre vaig poder parlar amb ella però em va respondre que no podia prendre cap determinació i que ja em trucaria la responsable de recursos humans de l'Ajuntament. Vaig esperar en va durant més d'un mes i ja una mica molest pel seu silenci m'hi vaig adreçar personalment el dia 3 de desembre. Em va demanar disculpes i em va dir que s'havia despitat i que ja contactaria amb mi per concretar el dies i horaris. Set dies després, però, em va trucar la directora de l'Hospital per dir-me que de moment no necessitaven ningú.

Com és fàcil de comprendre em sento totalment decebut. Ho explico amb la força que em dóna la veritat i arrapant-me a una màxima d'un pensador francès que guardo a la memòria: "L'única manera de lluitar en aquest món és tornar-te tan lliure que la teva existència sigui un acte de rebel·lió cada dia". Que tinguem sort i bon Nadal.

Escoltar certs polítics,

ja cansa!

irene grau barza. cassà de la selva.

"La crisi ja és història", paraules sortides del forn pronunciades per aquest senyor si així se li pot dir al president de l'Estat espanyol. Però quina poca vergonya que té tota aquesta colla de vividors, i a sobre es queda ben descansat dient que les barres dels bars són plenes de gent, que les nòmines són més altes i que els petits negocis van millorant, i a sobre la vicepresidenta, amb aquella cara que té, s'atreveix a dir que no té temps de gastar. Quins nassos que tenen tots plegats, això és indignant, què sabran ells de la vida que vivim a conseqüències de tot el que s'han carregat. El que han de fer és baixar-se els sous i que treballin més i prohibeixin menys que ja tenim prou de tant carnaval polític. Un ja està cansat d'escoltar tantes tonteries!