Aquesta setmana diuen els entesos que podria ser la definitiva per tal de saber si abans de les municipals, els ciutadans seran cridats a les urnes en una contesa catalana. Darrerament s'escolten tot tipus de declaracions, es poden llegir missatges de mòbil, etc, etc... per la qual cosa ja no hi ha cap mena d'indiscreció i tothom tira pel dret.
Qui té la responsabilitat de convocar les eleccions només és el presi?dent Mas. Se'l pot pressionar tant com es vulgui, però només és ell té aquesta capacitat de decisió. De moment, es va preparant i a?planant el camí, perquè totes les seves activitats públiques giren a l'entorn de les càmares de TV3. El mitjà públic català imita els millors temps d'Esperanza Aguirre com a vedette de Telemadrid.
Per tant, no és d'estranyar que tinguem Mas fins a l'escudella. Pe?rò compte que a vegades tanta presència per tan poc missatge arriba a embafar. Qualsevol decla?ra?ció del president s'aprofita pel tema independentista i això ja cansa, fins i tot als vells militants de la causa.
Amb tot, s'ha de reconèixer que els darrers viaranys estratègics de Mas han estat molt encertats perquè han deixat del tot descol·locats el fins fa poc soci de govern. Des del 9-N en Junqueras no n'encerta ni una i els seus col·laboradors són incapaços de llançar un missatge nítid, la qual cosa fa que alguns electors ja no vegin ERC com el partit del lideratge independen?tista, sinó com una formació amb la calculadora a la mà que només busca el poder i la capacitat de situar-se al capdavant del govern els propers anys. I això ha creat desencís en molts sectors de la societat. Els republicans no saben com plantejar un escenari que els afavoreixi i Mas els condiciona amb aquesta llista de país que només té com a objectiu jubilar les llistes de CiU i renéixer amb una altra fórmula, quan el president fa uns mesos estava del tot amortitzat.
Com que té el control del calen?da?ri, tota la resta de partits van a remolc. Mas és conscient que s'ha de renovar, la qual cosa ja veiem que no agrada tothom. Els mateixos d'Unió demanen arribar al final de la legislatura, atès que una llista presidencial amb noms independents prescindirà d'una bona colla de diputats que tenen la política com el seu modus vivendi. I això fa tremolar a més d'un. Només pensar que potser hauran de buscar-se la vida al marge d'un sou públic fa suar en ple hivern.
Els ciutadans hauran de viure un any d'intensa activitat electoral, la qual cosa comportarà una paralització del govern des d'ara. Els més nerviosos de ben segur són els alcaldes i regidors que davant de la cita local del mes de maig necessiten un calendari clar. De moment, Mas i Junqueras traslladen una imatge tan calcula?dora que no ajuda en res ni als responsables polítics dels seus equips de treball. O s'espabilen a clari?fi?car el panorama o poden patir les conseqüències d'un electorat decebut amb tanta tàctica partidista.
Mentrestant l'oposició continua divagant i sense presentar cap alternativa. La il·lusió s'està perdent en les diferents franges de l'electorat i aquesta situació ja es nota. Només els de Podem de Pablo iglesias continuen creixent i creant noves expectatives de vot. La seva irrupció pot fer marejar l'arc parlamentari i lesionar els interessos de partits com ERC, el PSC o la CUP.
Continuar en la incertesa podria convertir-se en un boomerang perillós. I Mas n'és conscient. Juga a cavall guanyador, tenint present que la seva candidatura es vendrà com una llista apartada dels partits tradicionals, els quals avui no tenen gaire bona premsa. Però la gran incògnita és saber com s'administrarà l'endemà de les eleccions. Sumaran majoria Mas i ERC? Una setentena de diputats seran suficients per iniciar el camí cap a la independència? Els partits d'esquerres faran front comú? Les respostes, a uns mesos vista.
