El nacionalisme de Syriza

03.02.2015 | 08:49

el 25 de gener, guanyava les eleccions gregues la Coalició de l'Esquerra Radical (Syriza). La victòria desplaçava del poder els conservadors de Nova Democràcia i anihilava els socialdemòcrates del PASOK, que s'havien repartit el govern durant dècades. Per tant, amb el suport d'àmplies capes populars, s'obria la possibilitat d'assajar una alternativa a l'austeritat imposada per la troica. Els guanyadors, per complir les seves promeses electorals, havien d'emprendre un canvi radical per mitigar les situacions més punyents de desigualtat social.

L'esperança dels ciutadans, després d'anys de resignació, demanava revertir els efec?tes nefastos de la crisi que havien supor?tat els treballadors. La dignitat d'un poble, a?norrea?da pel designis del neoliberalisme, exigia plantar cara a unes institucions insen?sibles als sofriments de les persones.

I l'oligarquia econòmica i financera, que s'havia be?neficiat de la crisi, havia de contribuir a pal·liar la misèria creada pagant més impostos. Aquest és un resum dels anhels de la ciutadania.

Ara bé, si el patriotisme radical esdevé un signe d'identitat de Syriza per assolir el pac?te amb el Grecs Independents, un partit de la dreta conservadora i xenòfoba, els treballadors tard o d'hora pagaran aquesta entesa contra natura. Si la bandera del nou govern se centra en defensar una Grècia subjugada per l'Alemanya de la Merkel, malament rai.

El Govern grec ha de buscar l'ajuda de tots els ciutadans europeus per combatre la tira?nia dels mercats. Els assalariats grecs s'han d'aliar amb els d'altres països. La lluita entre oprimits i opressors ha de ser inter?na?cional perquè els oligarques grecs comptaran amb el suport sense escletxes dels seus homòlegs en un món globalitzat. Les transformacions econòmiques i socials que necessita el país (nacionalitzacions, separació església-Estat, combatre el secret bancari, rebaixar la despesa militar, sortir de l'OTAN...) es diluiran si la pugna és planteja entre Grècia i les institucions comunitàries.

La història ensenya que els nacionalismes, reclosos en els estrets àmbits de les seves fronteres no s'han atrevit a actuar amb contundència contra l'elit econòmica i els seus tentacles mundials. Aquesta actitud pusil·lànime ha permès la reacció de la Santa Aliança dels poders econòmics per engegar en orris els intents de canviar l'odre econòmic i social. Alexis Tsipras hauria d'aprofitar aquesta ocasió per anar "més lluny, sempre molt més lluny del demà que ara ja s'acosta", com canta Lluís Llach en l'adaptació dels versos del poeta grec Kavafis.
Tant de bo sigui així i Grècia es converteixi en capdavantera d'un futur d'esperança i dignitat per a tots els pobles de la terra.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema