Cartes

09.02.2015 | 06:30

El clan Pujol al jutjat
francesc Buixda cabré. santa pau.
Després de la confessió de l´expresident Jordi Pujol, el passat juliol, fent públic haver disposat durant 34 anys de diners a l´estranger procedents d´un llegat del seu pare, Florenci, sense declarar; fins ara no s´han presentat davant de la Jutge Balfagón, és a dir, després de sis mesos, temps més que suficient de llibertat de moviments i de possibilitats de destrucció, modificació i ocultació de proves. Però, en fi, així estan els procediments judicials al nostre país. Jordi Pujol, cap del clan, ha contestat totes les preguntes, menys les del sindicat Manos limpias, i assenyala que eren uns 140 milions de pessetes, que es convertiren en uns 500 després del resultat d´inversions i productes financers (no ha aportat cap document que ho acrediti). La seva esposa, Marta, s´ha negat a declarar i els fills Pere, Mireia i Marta han manifestat que varen tenir coneixement d´aqueix llegat el 1992 i que els corresponien 62 milions a cada un dels germans, però tampoc han contestat les preguntes de Manos limpias.
A l´entrada i sortida del jutjat, van rebre «clamoroses manifestacions de repulsa», que no els van fer perdre el componiment i només van dir: «He declarat on havia de fer-ho». Això segurament voldrà dir que a la Comissió anticorrupció del Parlament, probablement no hi assistiran? El president Mas sí que s´hi ha de personar, ERC li ha retirat el suport per les informacions que es desprenen del cas d´Oriol Pujol i d´altres testimonis.
Atesa la situació del cas, hem d´esperar la diligència i dedicació de la Jutge Balfagón, igual que ho estan fent els jutges Silva, Ruz i Castro, tot i els entrebancs amb què es troben. Ens mereixem saber-ho tot, i que tot el pes la justícia caigui sobre els culpables. Serem «tots iguals davant la llei»? Perquè «Hisenda som tots», oi?

Paciència amb les nevades
joan garcia. girona.
He escoltat aquesta setmana molts catalans queixant-se per haver quedat atrapats al mig de la nevada. Alguns agosarats s'atrevien a culpar el nostre infalible govern. Ignoro si aquests exaltats són independentistes o no. En qualsevol cas, han de tenir paciència. Roma no es va construir en un dia.
El nostre govern té ocupacions més importants que una simple nevada que deixa uns quants passarells atrapats al mig de la neu. Davant la transcendental construcció de les estructures d'Estat, què signifiquen unes carreteres tallades? Si al temps esmerçat a perfilar la gran nació catalana hi sumem el que es necessita per desmantellar la sanitat pública, per deixar al calaix les tramitacions de la llei de la dependència, per fer ridículs com el de la privatització d'Aigües del Ter-Llobregat, o per fer jocs de màgia en l'elaboració dels pressupostos, d'on volen que el nostre govern tregui el temps per dedicar-se a resoldre problemes d'escassa significància com unes nevades? El nostre govern està pel que està i no cal distreure'l amb petiteses. Els grans reptes exigeixen el sacrifici de tots els ciutadans del carrer.


Una voluntària
Joaquima pellicer solà. vulpellac.
Voluntariat per la Llengua és una iniciativa que va néixer l´any 2002 al Centre de Normalització Lingüística de Cornellà i, a partir de l´èxit i la força d´aquesta experiència, el programa s´ha fet extensiu a altres indrets i any rere any va en creixença. Les persones que formem part d´aquest voluntariat dia a dia ens esforcem per facilitar als nostres aprenents i aprenentes de català la pràctica de la nostra llengua, perquè la puguin parlar amb fluïdesa en la seva vida quotidiana i perquè es pugin integrar millor a la nostra comunitat a través de les seves relacions laborals o socials.
També intentem contribuir a fer-les coneixedores de la història i cultura del nostre país i dels nostres costums com a poble. Al mateix temps, a través d´elles, persones vingudes de països forasters, tenim l´ocasió de conèixer altres ma­neres de fer i de viure, la qual cosa ens enriqueix com a persones i ens ajuda a ser més tolerants i comprensius envers els altres; envers aquelles persones que, per la seva situació geogràfica o per la se­va ideologia, a vegades, ens poden semblar inaccessibles i distants.
Les persones que formem part del voluntariat, amb la nostra dedicació i constància, oferint una petita part del nostre temps lliure a aquest programa, considero que, dins les nostres possibilitats, col·laborem a mantenir viu el català.
Units per la llengua, a poc a poc hem anat fent camí, sense barreres ni distàncies i superant obstacles lingüístics que sovint ens separen. Voluntariat per la Llengua juga un paper molt important dins la nostra societat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema