L'art romànic, amb les incomptables i valuoses obres que va deixar en aquesta terra, fa que entri ja a configurar les identitats del país. Aquella època i aquell estil artístic i constructiu són elements del traç d'un perfil nacional. Ara tinc el goig de recordar algunes realitats que demostren l'estima popular que genera el romànic. Faig memòria de l'associació "Amics de l'Alta Garrotxa", constituïda el 1976. Era el compromís d'uns camps de treball a trinxeres de primera línia de la reconstrucció; comprenia des dels primaris pics i pales fins a la publicació de monografies com ara Bestracà, La Vall de Riu, i d'altres que solien anar a càrrec de Narcís Puigdevall i Ramon Sala, i un inoblidable mapa del romànic de l'Alta Garrotxa, dibuixat artísticament per Ramon Prior, que mostrava una cinquantena d'esglésies, tot sembrant el territori. Temps d'alta valoració del patrimoni; només dues mostres: els totpoderosos constructors de l'autopista de Barcelona pretenien emportar-se l'església de Sant Martí de Cursavell (documentada del 1019 ) i reconstruir-la en una àrea de descans d'aquella via, però el sentiment popular va aconseguir que es quedés al seu emplaçament mil·lenari, a Albanyà. Una altra: una acció dels "Amics de l'Alta Garrotxa" va ser la restauració de l'església de Santa Bàrbara de Pruneres (Oix), que venia a ser com el seu vaixell insígnia, i quan ja estava acabada aquella obra de gran dificultat, la desgràcia d'un llamp va tornar a enderrocar l'espadanya, la teulada i els arcs de la galilea, però les reserves de la voluntat associativa varen tornar indòmitament a la feina i es va repetir aquella restauració, que avui es pot admirar. Sense anar gaire lluny, tenim la bona notícia que el Centre Excursionista de Banyoles propaga un manifest per la conservació i recuperació dels camins vells que solen perillar per l'obertura de pistes forestals o per falta de manteniment. Es tracta de reconquerir, si cal, espais de domini públic, aquella senzillesa de camins que ens menen a la percepció directa de la natura i la història. Per exemple, la sembra de l'art romànic. El CEB té un prestigi ben reconegut en la matèria, com ara la seva dedicació exemplar a Sant Aniol d'Aguja.
Notícia actual i molt celebrada és l'exposició Temps del romànic, instal·lada a la Fontana d'Or, avui CaixaFòrum, de Girona. És la presentació de la Catalunya d'ara fa uns mil anys, que comprèn l'art, la realitat religiosa i l'organització social de l'època. L'exposició s'ha realitzat amb una gran intel·ligèn?cia entre la profunditat rigorosa de la nostra Història i els immensos recursos de la tecnologia informàtica. La visita es mereix una bona dedicació de temps per assaborir aquests recursos que ens conviden a endin?sar-nos en la interpretació del romànic català com un cúmul d'aportacions a la relligada de la personalitat nacional catalana. Els recursos de Temps del romànic són capaços de fer-nos experimentar el desig de sortir a veure i sentir les construccions i les obres d'art en el seu lloc d'arrelament. El comissari de l'exposició, Marc Sureda, a la disertació inaugural, va obrir un repte en el sentit que Temps del romànic, itinerant, ens ha vingut a veure, i ara nosaltres hauríem de correspon?dre anant a visitar el romànic que posseïm a la nostra terra. Esperem la reconstrucció dels vells camins materials com un fort al·licient, que vinguin a continuació les bones iniciatives del ram de les associacions culturals, que ens menin pels camins educatius a pelegrinar pel venerable testimoni del romànic.
