Sindicats policials

20.02.2015 | 09:06

Si els sindicats policials posessin el mateix zel a millorar les condicions de treball dels agents que a intentar fer callar tota crítica contra el cos, els policies catalans viurien a cos de rei. De rei espanyol abdicat, que és el súmmum de la bona vida. Bufetades hi hauria, per ingressar al cos. Per a desgràcia dels pobres agents, més que sindicats, pateixen comissariats de propaganda, preocupats només per si es publica o s'emet alguna notícia o reportatge no del tot satisfactori, encara que sigui cert. Millor dit, sobretot si és cert. En l'improbable cas que algú tingués en compte les opinions dels sindicats policials fora dels seus mateixos dirigents, arribaria a la conclusió que la policia catalana no ha comès en tota la seva història ni la més mínima irregularitat. Afortunadament, les seves opinions estan tan desprestigiades com les seves actuacions i no són més que escombraries de consum intern.

Defensar per sistema tota actuació policial, per aberrant i il·legal que aquesta sigui, no és només una manera de desprestigiar el sindicat i tot el cos policial, sobretot és una forma d'avergonyir els agents que són escrupulosos en el compliment de les seves obligacions. Que n'hi ha. Però també aquests queden tacats quan els ciutadans escolten les abjectes opinions dels responsables sindicals.

Fan vergonya les manifestacions dels sindicats dels Mossos i de la Guàrdia Urbana en relació al documental Ciutat morta. Vergonya, però no sorpresa, perquè estem tristament acostumats al fet que presumptes sindicalistes defensin o inclús demanin l'indult per a agents condemnats per actuacions com tortures, agressions o altres delictes. A un policia honrat li ha de provocar autèntica basarda l'existència de sindicats que defensen els pitjors dels seus companys, els que desprestigien el cos.

La policia catalana està cada cop més sota sospita, i el més curiós és que és gràcies als seus sindicats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema