Cartes

21.02.2015 | 00:00

Espiritualitat i economia
Lluís Vilà Fernández. La Bisbal d'Empordà.
L'economia i l'espiritualitat no semblen tan distants com dicten els seus respectius cànons, el papa Francesc va dir fa pocs dies que per ser un bon catòlic no cal reproduir-se com els conills. En paral·lel a aquestes declaracions, que dites per un profà serien políticament incorrectes, alguns analistes econòmics pronostiquen que, amb l'avenç imparable de la tecnologia, només caldrà un 5% de la població actual del planeta per produir el 100% del PIB mundial, és a dir, uns 400 milions d'humans; té sentit, els humans no serem útils per fer moltes de les activitats actuals i futures.
El demà ens planteja un serial de problemes greus si seguim amb les regles, normes i comportaments establerts de l'actualitat. Alguna cosa s'haurà de fer i plantejar molt seriosament si no es volen veure escenaris indesitjables, d'altra manera l'optimisme no serà aquell recurs redemptor que ens atorgui la llicència definitiva per resoldre qüestions tan urgents i delicades menystenint el realisme al qual ens haurem d'enfrontar.

Ens ho podem permetre?
Lluís Inclan García-Robés. girona.
Ha sortit avui als mitjans la notícia de la futura construcció d'una estació del TAV propera a l'aeroport de Girona. Sincerament, aquest fet em produeix una sèrie d'interrogants, que no sé si els responsables polítics s'han plantejat seriosament:
- Ens podem permetre gastar vuit milions d'euros en una instal·lació que, segons diverses opinions, és de molt dubtosa rendibilitat?
- No sé si hi ha alguna línia d'AVE, TAV o similar que tingui dues estacions a menys de 15 quilòme?tres de distància: el concepte d'alta velocitat entrarà en contradicció amb la realitat.
- Si es vol salvar l'aeroport, no cal posar un TAV... a dos quilòmetres! Cal que les companyies aèries apostin per Girona. Si l'alternativa és que vinguin aquí, oferint un servei d'AVE en 30 minuts a Barcelona, seguiran operant a Barcelona.
- Desenganyem-nos: El nostre aeroport no és el segon de Barcelona. I no crec que a Barcelona els interessi que ho sigui. El problema és que les instal·lacions de Vilobí estan sobredimensionades i ara, amb la fugida de Ryanair, no saben què fer-ne.
Pensem les coses, si us plau, amb una mica de seny i calma. O serà que s'acosten eleccions i cal donar panem et circenses al poble?

Demagògia
ÀNGELA FERRER I MATÓ. GIRONA.
La paraula prové del grec. Als grecs clàssics els encantava l'oratòria i sembla que  quan començaven a fer un discurs era difícil fer-los callar. Fins i tot posaven un rellotge d'aigua (un clepsímetre) per parar l'orador dins d'un temps raonable. Aquesta verborrea dels oradors grecs la majoria de vegades la feien polítics (paraula també provinent del grec (cosa o problema de la/les ciutat/s) i també la majoria de vegades ho feien per denunciar el/s contrincant/s denigrar-lo per ésser ell o/i els seus partidaris els que podrien governar la Polis (ciutat) A aquest procediment se'n deia fer demagògia.
Si pensem una mica en el que està succeint al nostre voltant, sigui Catalunya, sigui Espanya, ens adonem que la demagògia està de moda. Els capitostos de tots els partits dediquen molt més temps a criticar el/s contrari/s que no a defensar les seves pròpies teories i encara menys a cercar solucions a problemes greus de la nostra actual societat. A més, no es pot mentir si l'oratòria es practica correctament, i per desgràcia, veiem dia rere dia que tots els partits oculten malifetes que quan es descobreixen els haurien de fer caure la cara de vergonya. No se n'escapa cap partit: Els tripijocs del PP valencià (per citar un dels últims escàndols), el descobriment de la presumpta ocultació de béns de Monedero (de Podem), el cessament fulminant de Gómez a Madrid (PSOE), les declaracions de Duran i escletxes amb CiU a més quan encara cueja el cas Pujol. I com es tracten tots aquests problemes? Amb total i plena demagògia. Déu ens agafi confessats!

Trencar esquemes és bo per a la salut mental
francesca barti i comalat banyoles.
Si pensem i seguim els mateixos paràmatres dels grups socials majoritaris serem més acceptats i menys criticats. No obstant això, en algun moment de les nostres vides podem discrepar o actuar de manera diferent i alhora convertir-nos en un alicient per a aquelles persones que romanen en la rigidesa absoluta; tanmateix ens convertim en objecte de burla, de distracció i de conversa d'aquestes persones que no tenen afers més importants sinó questionar les diferències que, encara que no els semblin correctes, són enriquidores per les seves ments.
La diversitat és bona per a tothom, ja que crea conflictes interiors als altres i ajuda a trencar esquemes enravenats.
És important tolerar i obrir-nos a les dissimilituds, ja que amb elles podem aprendre molt més que romanent estancats en un pensament repetitiu i immòbil.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema