Un papa marxista?

21.02.2015 | 00:00
Un papa marxista?

Apunt d'acomplir-se el segon aniversari de l'elecció del cardenal Bergoglio com a nou bisbe de Roma, el papa Francesc ha estat qualificat de marxista per diversos sectors de l'ultraconservadurisme nord-americà. I crec que també alguns representants de la dreta més dura de l'Estat espanyol compartiran aquesta mateixa opinió. Per què, sobretot (però no només!) a partir de l'exhortació Evangelii gaudium, la caverna política ha qualificat el papa Francesc com a marxista?
En una entrevista al diari italià La Stampa del 15 de desembre de 2013, el papa Francesc denunciava, per falsa, la teoria del "vessament". Segons aquesta idea, tot creixement econòmic, afavorit per la llibertat de mercat, provocaria per si mateix una major equitat i inclusió social en el món. Aquesta teoria ens prometia que quan el got s'omplís i estigués ben ple, vessaria, i d'aquesta manera els po?bres se'n beneficiarien. Però en canvi, com ha dit el Papa (denunciant aquesta fal·làcia i aquesta mentida), "quan el got està ple, per art de màgia creix, i així mai no surt res per als pobres". I és per això que el papa Francesc, amb aquesta reflexió tan plena de sentit comú, ha escandalitzat els lobbys ultraconservadors. Amb la idea recollida a l'exhortació Evangelii gaudium que aquest sistema econòmic nostre "mata", el Papa ha posat el dit a la nafra. A l'acusació de marxista, el Papa, amb bon humor, va respondre així en aquesta entrevista: "La ideologia marxista està equivocada. Però en la meva vida he conegut molts marxistes, bons com a persones, i per això no em sento ofès".
A l'exhortació Evangelii gaudium, el Papa denunciava "el fetitxisme dels diners i la dictadura de l'economia sense rostre i sense un objectiu veritablement humà" (55). I també s'escandalitzava de "l'autonomia absoluta dels mercats i l'especulació financera" (56), i per això el Papa proclamava un principi evident: que "els diners han de servir, no governar" (58).
Està més que comprovat que als representants de l'especulació, del frau i de la corrupció no els han agradat gens les paraules valentes del Papa, que a més defensa l'actitud de servei que han de tenir els polítics! Perquè si no és amb aquesta dimensió de servei, els polítics "l'embruten quan l'usen per als negocis".
Francesc fa una crida "als experts financers i als governants dels països, a considerar les paraules d'un savi de l'antiguitat: "No compartir amb els pobres els propis béns és robar-los i prendre'ls la vida. No són nostres els béns que tenim, són d'ells", segons deia Sant Joan Crisòstom (57). És per tot això que el Papa ens exhorta a retornar "l'economia i les finances a una ètica en favor de l'ésser humà" (58). Tenim un papa marxista? Tenim un profeta! Un papa valent que denuncia la injustícia i ens crida a la sol·licitud pels més desvalguts! Un papa que ha obert una nova primavera al si de l'Església. Un papa que denuncia "l'enduriment mental" d'una part de l'Església (i això també podria aplicar-se a alguns polítics), "la rivalitat per vanaglòria" o "els qui volen escalar", i no precisament als Pirineus, "la indiferència per l'altre", "el lluïment personal per al profit mundà", o "una economia de l'exclusió".
Francesc és un papa marxista? El papa Francesc és un do de Déu per a l'Església i per al món per la seva valentia, la seva audàcia i el seu compromís amb els més pobres.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema