El Girona FC ha aconseguit aquesta setmana que el jutge ajorni fins al pròxim 9 d'abril la junta de creditors que ha de certificar el futur de l'entitat: injectar 380.000 euros o liquidació. Mentrestant, la venda del club continua paralitzada. Qui dies passa, anys empeny. El Girona FC encarna una situació paradoxal. La marxa esportiva, lluitant amb entitats d'un potencial econòmic i esportiu notablement superior, és espectacular i inversament proporcional a la seva situació financera: concurs de creditors, retards en el pagament als professionals i empleats i moltes incerteses sobre el futur de la societat que controla Josep Delgado. La venda d'un club de futbol és una operació mercantil inevitablement peculiar. Precisament perquè els clubs de futbol són peculiars, i uns més que altres. Encara que el seu patrimoni s'expressi en accions, al seu costat hi ha valors que per la seva naturalesa són immaterials, com els sentiments, tan importants o més que les pròpies accions. Un club és molt més que una societat anònima esportiva, la seva forma jurídica. És la projecció d'afectes i somnis. Encarna valors compartits i una història comuna, la qual cosa el converteix en una propietat col·lectiva. L'esport espectacle que és el futbol, a més de mobilitzar emocions, és també una activitat econòmica subjecta a unes regles que és inevitable complir. Per molt importants que siguin els resultats esportius, els econòmics estan sempre a la base. Un club que no paga els seus deutes està condemnat a desaparèixer, perquè així ho estableixen les normes que regeixen en l'actualitat el futbol professional a Espanya. I és lògic que així sigui, superats els temps en què la irresponsabilitat en la gestió sortia gratis, quan no rebia lloances i fins i tot suports de l'erari públic.

En el cas del Girona FC, mentre els seus jugadors estableixen rècords, s'esgota el temps perquè el club pagui uns deutes inajornables. Només una injecció econòmica immediata pot evitar el tràgic desenllaç. Davant aquesta tessitura, l'actual propietat ha decidit vendre les accions que li donen el control del club. No obstant, tampoc sembla estar del tot clar que la seva voluntat última sigui la de vendre el seu paquet accionarial. Quan es donava per fet que el grup de l'advocat argentí Ricardo Pini es convertiria el propietari del club, les negociacions es van trencar. Ara, sembla que hi ha establertes negociacions amb un altre grup argentí.

Josep Delgado va evitar fa cinc anys que el Girona FC desaparegués. Després, la seva gestió ha tingut molts clarobscurs, entre altres raons per una situació personal complicada. També és cert que amb ell al capdavant de la propietat el Girona va estar a prop d'ascendir a Primera Divisió i que ara està portant a terme una temporada insuperable. El seu entorn sosté que la voluntat de Delgado és traspassar la propietat del club. És d'esperar que triï la millor successió per al futur del Girona FC i que, en cas que finalment vengui les accions, el futur propietari sigui solvent i sigui capaç de comprometre's, amb tot el que això significa, amb una de les entitats més veteranes de la ciutat.