"FEMINITZAR" Els temples i el catolicisme

23.02.2015 | 07:03
"FEMINITZAR" Els temples i el catolicisme

En el pontificat de Francesc existeix clarament un anvers -el mateix Papa Bergoglio-, i un "revers", el cardenal Raymond Burke, principal fustigador de les tesis aperturistes papals, o, almenys, el més aplaudit pels sectors molt conservadors del Església .
Massa dones. Pocs dies abans que el Vaticà iniciés una reflexió sobre el paper de les dones a l'Església -una de les línies impulsades per Francesc-, el cardenal Burke manifestava en una entrevista el que segueix: "Els temples s'han omplert de dones", i particularment com a "escolanes", és a dir, en el servei a l'altar durant les misses. Burke afegia que, però, "es requereix una certa disciplina masculina per servir com a escolà al costat d'un sacerdot, i la majoria dels sacerdots tenen les seves primeres experiències profundes de la litúrgia com escolans". I gairebé com amb un estrambot, rematava: "Creuen que Maria, la Mare de Déu, voldria servir a la missa o ser sacerdot? Fins i tot si hagués estat així, per què Jesús no la va incloure en l'Últim Sopar?".
Retirada dels homes. En definitiva, Burke -profund defensor de la missa tradicional, o tridentina, que no admet "escolanes" sota cap circumstància-, afirma que la presència massiva de dones en els temples ha estat motiu que els homes es retirin de la vida eclesial i que es donin menys vocacions sacerdotals.
Els gais li donen volta a l'argument. A la pàgina d'internet "Cristians gais" han pres una frase del cardenal -"els nois joves no volen fer coses amb les noies. És simplement natural"-, i han afegit: "Els defensors LGBT (lesbianes, gais, bisexuals i transsexuals) catòlics han estat dient exactament això durant molt de temps. Almenys, pel deu per cent dels nois".
Franctirador o avançada? "Burke té una fermesa en la fe, juntament amb un candor, que fan olor de santedat", afirmava un opinant tradicionalista dies enrere, que alhora postulava com la "feminització" del catolicisme -i les conseqüències que explicita Burke- és un fet admès per una part de la jerarquia que no s'atreveix a manifestar-ho en públic. Però, de quanta part estem parlant? És Burke una avançada d'un moviment ampli o un franctirador? D'altra banda, a primera vista i segons criteris contemporanis, l'anàlisi del cardenal nord-americà sembla inadmissible, però cal, no obstant, que aquestes reflexions tinguin una base comprovable? Cal no oblidar que, en un altre pla, institucions religioses o civils han triat la separació de sexes en l'ensenyament. El secretari d'Educació dels EUA, Arne Duncan-de l'Administració del progressista Obama-, porta diversos anys impulsant-la.
Que deixi el càrrec. Però tornem a Burke i al fet que diverses instàncies catòliques han sol·licitat que, en vista de la seva oposició frontal al Papa, renunciï al cardenalat. Només hi ha un cas en els últims cent anys d'un purpurat que renunciés al seu estament i ?insígnies. Va ser el jesuïta francès Louis Billot (1846-1931), creat cardenal el 1911 per Pius X, i que va presentar la seva renúncia a Pius XI el 1927. Teòleg escolàstic pur, professor de Teologia Dogmàtica a la Universitat Gregoriana de Roma, consultor del Sant Ofici (avui anomenat Congregació per a la Doctrina de la Fe), Billot va donar suport a l'Action Française, un moviment molt conservador que encoratjava l'activitat dels monàrquics catòlics. Pius XI va discrepar fortament amb aquestes postures i va mantenir una tortuosa entrevista amb Billot al setembre de 1927. El jesuïta va presentar llavors la seva renúncia al cardenalat i el Pontífex li va acceptar als vuit dies. Billot va morir com un simple sacerdot jesuïta. El dolent és que, en aquest cas, el jesuïta és el Papa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema