És una bona notícia que la companyia Air Andorra reobri la connexió entre Girona i Madrid, un vol amb bones dades d'ocupació i que permetia, per una banda, que nombrosos gironins estiguessin al dia de l'oferta cultural de la capital, veiessin la visita a la fira Arco, per exemple, i d'una altra, que tinguéssim un turisme madrileny atret per la Costa Brava i la història que aplega la capital gironina.
Que l'aeroport gironí s'esllangueix a l'hivern no és novetat, però la darrera xifra de viatgers fa saltar les alarmes: menys viatgers aquest febrer que els darrers deu anys. I no ens enganyem, el fet que Ryanair aterri a l'aeroport de Castelló de la Plana repercuteix en l'oferta de vols de la companyia irlandesa, tant a Girona com a l'aeroport de Reus, encara més infrautilitzat que les instal·lacions de Vilobí. Sabem dels grans costos econòmics de l'ampliació del Prat, en una comarca molt urbanitzada i on les activitats primàries, agricultura i pagesia, estan gairebé ?assetjades per l'especulació urbanística. Però no és lògic que des de les institucions no s'intenti repartir joc dels vols internacionals en el territori, garantint un trànsit de viatges internacionals amb capitals europees. O intentant companyies alternatives a Girona, com Norwegian, la catalana Volotea o augmentant vols, com la de l'oriental Wizzair. A Perpinyà, que té connexió amb Madrid, una petita companyia aèria s'hi va implantar fent servir com a reclam el rugbi entre ?ciutats ?europees apartades de les grans rutes ?aèries. Contra les males estadístiques, cal imaginació i nous nínxols de mercat. Segur que, a ?hores d'ara, les nostres ?autoritats ho intenten.
