Al projecte de la Llei d'enjudiciament criminal que s'acaba d'aprovar pel Consell de Ministres, es fan dues significatives modificacions: a) se substitueix el terme d'imputat pel d'inculpat i b) es fixen uns terminis per a la instrucció, de manera que els jutges tindran sis mesos per dur a terme tot el procés d'investigació i divuit mesos en els assumptes d'especial complexitat, que podrien ser prorrogables. Em temo que tot quedarà en paper mullat. El BOE no pot canviar la realitat de les coses.
El primer que crida l'atenció és que es pretengui delimitar el temps per investigar als jutges i no es faci el mateix amb la policia, l'Agència Tributària, la Intervenció General de l'Estat o la Fiscalia, que es troben tan saturats com els Jutjats, de manera que és impossible que una instrucció s'agiliti.
Pel que fa a posar un límit de temps per a la investigació judicial, és un tema que es troba en la vigent LECriminal des de l'any 1881, quan obliga el jutge d'instrucció a comunicar cada mes al president de l'audiència respectiva els motius que concorren per no acabar el sumari. El mateix terme "sumari" és sinònim de breu, ràpid, fugaç. Aquesta comunicació fa temps que va caure en desús, davant la impossibilitat de poder acabar els sumaris i altres processos penals en breu espai de temps. S'oblida que la lentitud depèn del tipus de delicte, dels recursos que s'interposin, de la necessitat de sol·licitar auxili judicial internacional, de la nacionalitat de l'imputat i de si entén l'idioma i, sobretot, de la càrrega de feina del Jutjat i dels mitjans materials i personals amb què compti.
Finalment, i pel que fa a la denominació a donar a la persona que es troba subjecta a investigació judicial, la semàntica no soluciona res. M'explico. "Imputat", persona a qui se li atribueix participació en un delicte, sent un dels més rellevants subjectes del procés penal. L'"inculpat" és la persona que ha estat acusada d'un delicte. Com podem veure és igual el terme que s'utilitzi perquè estem parlant d'algú a qui se li suposa (només se li suposa) ser possible autor d'un delicte i se'l crida davant del jutge perquè doni explicacions i es pugui defensar, de manera que si aconsegueix demostrar la seva no participació en el delicte, queda sense mes lliure i aquí no ha passat res. Tots els drets de l'imputat són tendents a protegir la seva persona i la seva dignitat com a tal, assegurant la seva qualitat de subjecte de la investigació i no d'objecte de la mateixa i aquest matís és important, ja que no poques vegades els mitjans de comunicació converteixen l'imputat en objecte d'una investigació, quan en realitat és només el subjecte de la mateixa, atès que l'objecte és el delicte en qüestió que s'investiga, i l'autoria està per determinar. Quan es "criminalitza" un imputat (i ara un inculpat) s'està violentant la presumpció d'innocència; és més, s'inverteix aquesta presumpció de manera que la situació final és la següent: algú que ha estat imputat ara haurà de demostrar la seva innocència davant del jutge d'instrucció. Greu error!
Certament el terme "imputat" és ambigu i ja se sap que l'ambigüitat és una situació en la qual la informació es pot entendre o interpretar de més d'una manera i la interpretació també depèn de l'experiència personal del receptor de la informació, de manera que un jurista sap que estem davant d'una persona merament sospitosa d'haver comès un delicte, mentre que un profà pensa en termes de responsable d'un delicte, sense més.
En qualsevol cas, el BOE no modificarà res i em temo que tot continuarà igual, de manera que la instrucció seguirà durant el temps necessari i el terme inculpat no farà desaparèixer la "pena del telenotícies".
És més eficaç dotar els jutjats de mitjans materials i personals suficients i de fixar una càrrega de treball raonable en atenció al nombre d'assumptes i qualitat dels mateixos, ja que no és el mateix investigar un robatori que un delicte societari en concurs amb un altre contra la hisenda publica. Siguem realistes d'una vegada.
