El Parlament de Catalunya ha aprovat la llei de mesures fiscals, financeres i administratives, coneguda com a llei d'acompanyament dels pressupostos per al 2015. CiU i ERC, societat en comandita en la qual la federació assumeix la responsabilitat i els republicans aporten els vots, han alterat un fotimer de lleis. Dels cent dos articles, els primers 58 tracten dels tributs de la Generalitat: del cànon de residus municipals, del cànon de l'aigua, de la creació de vuit taxes noves i de canvis en 32 de les ja existents. Déu n'hi doret! No s'hi posen per poc!
Centrarem, però, l'atenció en el tipus de gravamen del cànon sobre la disposició de residus municipals en dipòsits controlats que passa de 15,8 € /tona a 19,10 €/tona, a partir del 14 de març. És un augment del 20,9% que s'ha de sumar a l'increment del 27,42% (del 12,4 € /tona a 15,8 € /tona), que s'aplica des del 31 de gener de 2014.
Doncs bé, aquests augments només són un aperitiu del que vindrà. En el Programa general de prevenció i gestió de residus i recursos a Catalunya 2013-2020 (PRECAT20), la previsió del cànon és: 24,5 € /t per al 2016; 30 € /t per al 2017; 35,6 € /t per al 2018; 41,3 € /t per al 2019 i 47,1 € /t per al 2020. En resum, en vuit anys, l'augment serà d'un 280%. Quines garrotades!
Els ingressos del cànon passaran de 30 MEUR el 2015 a 51,7 MEUR el 2020. Per contra, els residus en dipòsit controlat disminuiran d'1,57 milions de tones el 2015 a 1,1 milió de tones el 2020.
És a dir, es recaptaran més ingressos amb menys tones. Se suposa que aquesta escalada desmesurada del cànon és per dissuadir aquells ajuntaments, amb competències en la gestió dels residus municipals, als quals fins ara era menys costós abocar a un dipòsit controlat que lliurar a les plantes de tractament i valorització. Per tant, el cost/tona tractada en la planta de triatge (el cànon s'aplica nomes al rebuig que suposa gairebé un 47% de les entrades en planta) ha de ser inferior al cost/tona en el dipòsit controlat (el cànon recau sobre el 100% dels residus).
De fet, l'any 2012, el 49,7% dels residus generats a Catalunya va anar a plantes de triatge, un 11,5% a plantes incineradores i un 38,8% encara a dipòsits controlats.
Entre els objectius del PRECAT20 hi ha la reducció l'any 2020 d'un 15% de la generació de residus respecte a l'existent l'any 2010 i aconseguir uns nivells mínims de valorització l'any 2020 d'un 65% dels residus generats a Catalunya (un 70% en el cas dels d'origen municipal, un 70% en els d'origen industrial i un 75% en els d'origen en la construcció).
Bé, tot sia "per la sostenibilitat ambien?tal, econòmica i social de l'ús eficient dels recursos". Ai, mare!
