El filòsof Francesc Pujols, homenatjat per sempre més a l'entrada del Museu Dalí, va deixar dit que "el pensament català rebrota sempre i sobreviu als seus il·lusos enterradors". Fa quatre-cents anys Cervantes va escriure al Quixot: "Aunque pusieron silencio a las lenguas, no le pudieron poner a las plumas, las cuáles con más libertad que las lenguas suelen dar a entender a quien quiere lo que en el alma está encerrado".

A Madrid estan representant la comèdia vergonyosa de desenterrar el cos de Cervantes amb un desplegament de recursos que no destinaran als milers de cossos colgats des del darrer conflicte bèl·lic, per la por que rebrotin ànimes closes. S'han abraçat a un criteri científic que és tan feble que no s'aguanta per enlloc, engreixat per una documentació que té totes les traces d'estar falsificada, com gairebé tot el que fa referència a l'escriptor, des de la partida de naixement (hi diu Carbantes i amb una altra ploma s'hi va afegir Miguel al marge) als seus cognoms (s'ha convingut que Saavedra era un cognom ancestral de la família). I sa mare, que es deia Leonor de Cortinas...

Diuen que es va fer enterrar amb les Trinitàries com a agraïment per alliberar-lo quan va ser fet presoner a l'Alger. També aquí hi ha foscor perquè els mercedaris eren els especialistes en redimir captius i se sap que hi van intervenir. Tanmateix, el rescat el van gestionar la seva mare real i els seus amics des de València. Llavors Madrid encara estava en construcció perquè tot just la Cort s'hi havia traslladat feia catorze anys. L'església on pretenen trobar-lo llavors no existia i encara que hagin endarrerit l'edificació al 1609, set anys abans de la mort de Cervantes, ens han dit que de seguida la van haver de refer. Sobta també que una patum de l'època fos enterrada sense cap mena de distinció, tan sols unes inicials M.C., molt posteriors, que formen part de la trama de falsejament.

Per llegir el Quixot no cal demanar permís a ningú ni perdre la vista seguint els peus de pàgina. Cervantes va burlar els inquisidors de l'època, aquells que escapçaren i esmenaren la seva obra, i ara, quatre-cents anys després, encara podem quedar-nos a soles amb l'escriptor per desvetllar aquella ànima que hi havia quedat tancada, que ens explicarà llocs comuns pels qui no eren de la nació castellana i és per això que va triomfar a València, Portugal i Barcelona, sotmeses per primer cop a un sol senyor, uniformador i centralista. No cal trobar el cos perquè l'ànima de Cervantes rebrotarà sempre i sobreviurà als seus il·lusos falsificadors.