La paròdia espanyola de Veneçuela s'acosta amb el partit finançat per Chávez, Podem. El caos ja s'ha instal·lat a Grècia, però els grecs no necessitaven il·luminats perquè ja saben enfonsar-se sols. Abans que arribi el nostre caos de tercera, no cal que mirem el caos de segona de Grècia quan tenim el caos de primera mà de Veneçuela per observar. I no parem en el fosc present. Quina ironia que un país que va néixer de l'escissió amb la República de Colòmbia en defensa del federalisme contra el cabdillisme centralista de Simón Bolivar Chávez l'hagi rebatejat com República Boliviarana de Veneçuela!
L'espanyolisme s'emmiralla en Veneçuela. Veneçuela era el país més liberal d'Amèrica, cosa que Josep Pla admirava, però es mantenia igual de caciquil i corrupte que la fracassada Argentina. Quan Pla arriba al port de Maracaibo, anota al seu diari: "Vénen les autoritats: consignatària, sanitat, policia, port, etc. Sis personatges. El capità arregla les coses que van sortint i després acaben per rebre -ampolles d'alcohol- el que han demanat. Baixo a la llanxa. Després arriben les autoritats carregades amb el particular paquet corresponent". D'això en fa cinquanta anys quan Veneçuela gaudia d'una economia dinàmica i una política democràtica. No és de més recordar que l'admirat amic de Pla, Joan Sardà Dexeus, exiliat a Veneçuela, dissenyava el Pla d'Estabilització de 1959 que liquidava el feixisme econòmic de Franco.
Per què l'economia i la política espanyolistes sempre acaben fracassant? Conrad, que va anar-hi el 1875, explica en la novel·la Nostromo l'escissió de Veneçuela i Colòmbia, una guerra entre federalisme i centralisme com si fos avui. En paraules de la Sra. Gould d'origen anglès: "Hi ha una maledicció de futilitat del nostre caràcter: Don Quixot i Sanxo Pança, cavallerositat i materialisme, sentiments altisonants i moralitat supina, violents esforços per una idea i trist conformisme en tota mena de corrupció. Hem revolucionat tot un continent per la nostra independència simplement per caure presoners passius d'una paròdia democràtica, víctimes impotents dels milhomes i dèspotes, les nostres institucions una burla, les nostres lleis una farsa".
Què passa avui a Espanya? El de sempre, que és més del mateix. Hem saltat en una generació d'una democràcia emergent i economia autònoma admirades arreu a una política podrida i una economia exhausta de bombolles. L'espanyolisme, com critica Conrad, és una paròdia democràtica sotmesa a tota mena de corrupció. El marit de la Sra. Gould, de cognom anglès però segona generació veneçolà, explota una mina de plata obligat pel colpista de torn que vol robar amb impunitat el que no sap produir. Don Carlos fa el retrat polític de l'espanyolisme: "El defecte d'aquest país és la manca de mesura en la vida política. El conformisme total davant la il·legalitat, seguit d'una reacció sanguinària, això senyors meus no és el camí cap a un futur estable i pròsper".
La nostra democràcia deficient és millor que el cabdillisme. El PSC ha caigut i CiU el segueix. A Madrid amb retard cauen PP i PSOE. Tenim alternatives més serioses a Catalunya que a Madrid amb Ciudadanos, ex-Ciutadans, i Podem, ex-chavista. PP i PSOE han anat contra Catalunya, però també contra Espanya.
