Ja havia enviat l'article setmanal a la redacció del Diari de Girona, una reflexió sobre el canvi generacional en la política, quan de sobte m'ha agafat un atac. He llegit dos articles seguits de Pilar Rahola, un titulat "Els progres" i un altre "El poble", i no em puc resistir a contestar. Mira que la meva religió m'ho prohibeix i intento no llegir-los mai, però en fi, també tinc moments de debilitat. El metge em va dir que un article de la Rahola a la setmana era la dosi màxima, segons l'OMS.

Pilar Rahola té una mania irracional a la gent d'esquerra. De fet, ella, tot i ser en el seu moment una dirigent d'ERC, mai no va ser d'esquerres. En aquells temps ERC va perdre el nord i bevia ideològicament més dels seminaris i del carlisme que de l'ERC de la II República. Sortosament després, sense ella, van reprendre el fil. Afirma que els progres "sempre s'han sentit incòmodes amb això tan incòmode que és el catalanisme". Qui va encapçalar l'heroica resistència d'aquest poble durant la dictadura? Els carques? O els progres del PSUC? Van ser els progres de l'Assemblea de Catalunya qui "sempre s'han incomodat amb les reivindicacions catalanes"? De dretes dretes a l'AC, ni un.

Al segon article diu "i el susdit (poble) ha de ser pobre, una mica desnonat, un molt immigrant, millor si és obrer de fàbrica i sempre oprimit pel malèfic empresariat". Fer befa dels que pateixen, dels de baix, és d'un classisme i d'una falta de sensibilitat grandiosa. Més quan tenim 700.000 aturats.

Senyora Rahola, qui és poble? El senyor Boi Ruiz, l'home dels interessos privats i de les multinacionals voltors dels diners de la salut pública, o els que protesten per les conseqüències de les retallades al sistema públic de salut? No cal ser gaire llest per entendre que Capio o Serhs no representen els interessos del poble català. Aquí no sé si critica Colau o a Junqueras. Segurament a tots dos. Al límit del deliri compara Rouco Varela amb Pablo Iglesias. Bravo! Acaba defensant el PP. Que regidors del PP fotin coces a gent pacífica d'Afinsa i Forum Filatélico no en diu res.

La qüestió és que efectivament al poble hi ha de tot, el problema és que una part del poble, la gent més humil, les classes treballadores, tenen poc poder i poca veu. Aquí i a la Xina, com deia aquell. I quan aquest patiment, aquest dolor, aquestes crítiques, es fan sentir una mica, llavors hi ha gent que es posa molt nerviosa. No vivíem en una societat idíl·lica? Com és que venen aquests a despertar-éme del somni!

Són pobres, estan emprenyats, s'atreveixen a dir-ho en públic i es presenten a les eleccions! Quins pocavergonyes aquests progres!