Molts catalans han refet l'adagi clàssic, per a ells no hi ha ètica sense butxaca. Mentre al món civilitzat una decisió política es valora segons si és bona o dolenta, el catalans hereus de la burgesia que es va enriquir gràcies a la I Guerra Mundial -per milions de víctimes que provoqués no podia ser dolenta, si aportava pessetes- pregunten quants diners s'hi guanyaran. No és estrany que tinguessin com a guru un senyor amb diners a l'estranger i fills sospitosament milionaris.

Ada Colau troba que Barcelona no pot pagar anualment 4 milions al circuit de Montmeló mentre faltin cada any 4,5 milions per a beques-menjador. Una cosa de calaix -de calaix buit- per a tothom menys per als catalans que idolatraven Millet i De la Rosa, que s'han afanyat a recordar-li a aquesta nouvinguda sense pedigrí que vol ser alcaldessa, que el circuit suposa un retorn de 60 milions per a Barcelona i 150 per a Catalunya. A canvi de 4 milions de res, mireu si és burra la Colau.

Inclús donant per bons aquests comptes que es cuinen a gust de qui els paga, és sorprenent que rebent tal morterada gràcies a les curses de cotxes, en continuïn faltant 4,5 per als menjadors escolars. Si aquests diners van a la ciutat, on són? Se'ls ha estat gastant en Trias en ulleres de muntura àmbar? O els dedicava a altres qüestions que creia més importants que alimentar els nens necessitats? Ni una cosa ni l'altra -per més que la segona sigui plausible, ja que a un nen afamat no li treus rendiment econòmic per més que l'alimentis-, la realitat és que aquests 150 milions no van a Barcelona sinó a mans d'alguns barcelonins, preferentment del ram de la restauració i l'hostaleria, però no només. La ciutat com a tal no rep res, i les beques menjador continuen sense poder ser pagades. Si hi ha sectors que guanyen 150 milions amb el circuit, que siguin ells i no la ciutat els que en paguin 4 cada any. L'Ajuntament que es dediqui a les seves tasques i, sobretot, que els nens deixin de subvencionar la F1 amb el seu dinar.