En el disseny original de la ciutat antiga de Girona s'incloïa una trampa infal·lible per entabanar els turistes. La que ara en diem Via Augusta, que era el camí principal de l'època, es desviava per dur el viatjant fins a dins del recinte emmurallat essent l'alternativa enfangar-se en el llavors cabalós curs del riu Ter. Els visitants eren conduïts fins al Pont Major, entraven a la ciutat pel portal de Sobreportes i sortien pel pont de la Font del Rei, carrer del Carme amunt.

Es fa difícil de creure que l'únic atractiu per entretenir els forasters fos la veneració a un sant i més en un temps en què la fórmula panem et circenses era habitual per amanyagar la plebs i tenir-la allunyada dels conflictes polítics. D'altres ciutats en llocs menys estratègics han conservat restes de circs, banys i amfiteatres. De ben segur la Girona antiga disposava d'amfiteatre, circ màxim i també uns banys romans que hi són però que oficialment no s'han sabut localitzar. En vista aèria, no és complicat de veure que la Devesa té el mateix perfil que circs màxims com el de Mèrida o el de Maxenci a Roma, amb unes mesures més generoses per l'amplitud de les graderies i per altres usos del mateix espai suggerits per la proximitat al riu. Si fos així, també s'explicaria per què en aquest espai tan proper al centre no s'ha construït mai.

Dos mil anys després, no hi ha cap trampa constructiva per desviar els avions cap a Girona però continua funcionant l'oferta dels antics, de pa i circ per la plebs. La ciutat bull d'alegria amb el pa que donen al millor restaurant del món, capdavanter d'una oferta gastronòmica ben variada, i el circ d'un equip de futbol que enfila amb pas ferm el camí cap a la Primera Divisió. I entremig, dotzenes de festivals musicals, exposicions de flors, curses ciclistes, ral·lis... Una oferta que es podria ampliar en el futur perquè des de més al sud de la Via Augusta, de Barcelona, ens arriben veus que anuncien més pa a canvi de menys circ, revertint la fórmula dels antics, en un exercici impactant de demagògia en què han contraposat les necessitats alimentàries de la mainada al luxe prescindible de les carreres de ?cotxes. En cas d'anar endavant la proposta, en aquest oasi de pau convergent que és Girona es podria ampliar l'oferta de circ amb la Fórmula 1. Tot serà que l'any vinent no coincideixin un Girona-Real Madrid amb el Temps de Flors i un Fernando Alonso amb un cotxe que rutlli perquè ennuegats de tant de circ potser petarà l'invent i la perifèria famolenca es rebel·larà.