M'estimo més veure'l i sentir-lo, tot i que sense bigoti però en la seva línia de sempre, què vols que et diguiÉ Sempre, des de la meva infància, vaig tenir por del "lleó rugint a l'aguait buscant a qui devorar" del qual em prevenia el meu fervor catòlic que en alguna cosa, crec, que no anava errat. Perquè, a veure: algú encara pot creure en la retirada del gran profeta que va voler salvar Espanya? Jo, no. I el que més por em fa és tenir raó quan penso que tornarà a repetir el seu primer cop d'estat quan es va fer President del retorn del franquisme més letal per enviar a les cunetes tots els antisistemes d'aquells temps i que ara semblen renéixer com l'esperança de tots els Peps Consciències que se li estan alçant clamant la seva veu, no tan tímida com sempre, sinó amb tot el seu vigor per dir (tal i com ha quedat reflectit en les últimes eleccions autonòmiques i municipals), que ja n'hi ha prou de ser tan pobres a causa del malbaratament i la corrupció que ens està governant des que Ell començà a enviar a fer punyetes el nostre poble en nom i per la gràcia de Déu.
Per això em permeto, amb gran humilitat, advertir a aquests novíssims navegants de les nostres esperances de salvació, perquè mai no ha estat certa aquesta ximpleria que "val més un boig conegut que un savi per conèixer". Perquè el meu poble aposta per primer cop, des del 36 de la Guerra Civil, per ressorgir de les seves trinxeres amb tota l'esperança que ens brinda aquesta nova dissidència d'una nova generació trepidant i triomfant que de moment sembla, i tant de bo, que s'ocupa i es preocupa més de la fam i de la misèria injusta de la nostra gent, prioritàriament, abans de la seva ambició de poder, i que la festa continuï. Primer eixugar les llàgrimes del nostre poble estafat.
Benvinguts als meus somnis. Tanmateix, alerta a la fúria i a la set de venjança del lleó a l'aguait.
