El nou decret sobre autoconsum

14.06.2015 | 00:00
El nou decret sobre autoconsum

Al juliol de 2013 el Govern de Rajoy va presentar un decret per regular l'autoconsum elèctric, la possibilitat que les cases, els comerços i les indústries posin plaques fotovoltaiques i petits molins de vent per produir part de l'electricitat que consumeixen. És un camí inevitable després de la baixada de preus de les plaques fotovoltaiques, els convertidors i de les bateries que fan competitiva la generació a petita escala, i alhora és la via més important per a l'estalvi energètic i per actuar contra l'energia fòssil. La major part de països fomenten aquest camí menys Espanya, que hi actua en contra. Aquell juliol de 2013 el decret presentat va voler frenar la instal·lació de plaques fotovoltaiques amb una taxa sobre l'electricitat produïda que la feia no rendible i amb una sèrie de mesures de control per les instal·lacions de plaques als teulats que ratllava el ridícul. L'impost al sol, com va ser anomenat aquell decret, no va veure la llum i es va quedar en un esborrany. No sabem si va ser per la protesta que es va generar, per la resposta de Brussel·les al decret o perquè només es buscava un esborrany, el cert és que mai s'ha materialitzat. Però els seus efectes han estat els mateixos que si s'hagués publicat, perquè el sector instal·lador de plaques fotovoltaiques s'ha frenat en sec pel fet que la gent ha tingut por que un dia el decret pugui ser aprovat.
Amb aquest panorama, amb un decret congelat, amb el sector inactiu per la por que un dia sortiria un nou decret, apareix ara un nou esborrany que vol millorar l'anterior. Aquest nou decret comença dient que vol fomentar la cogeneració, incrementar l'eficiència energètica, bla, bla, bla i promoure les instal·lacions de mida reduïda. Diu que ho vol fer agilitzant els procediments administratius simplificats de forma que es compatibilitzi la generació de petita escala amb "la sostenibilitat econòmica del sistema elèctric". És un autèntic oxímoron, una cosa completament impossible, atès que la sostenibilitat del sistema elèctric és sinònim dels beneficis i prebendes de les companyies elèctriques.
L'esborrany de decret accepta que la generació a petita escala pot ser beneficiosa per a les illes, on la generació centralitzada és més cara que a la Península, però la bloqueja aquí, amb la raó que hi ha conceptes en el preu -els peatges- que no es pagarien si els usuaris es generessin la seva pròpia electricitat. Per emmascarar-ho diu que "la instal·lació descontrolada d'instal·lacions d'autoconsum podria portar problemes de seguretat en l'operació i manteniment de les xarxes", com si a Alemanya les xarxes fossin diferents i com si en qualsevol actuació a la xarxa exterior el protocol no obligui posar a terra la línia abans d'actuar. La realitat és que de qualsevol factura el preu de l'energia que es paga és d'uns 61 €/MWh. La diferència fins al total són impostos, pagament de deutes anteriors, participació al preu elèctric de les illes, transport, distribució i altres contribucions.
Generar-se la pròpia electricitat estant connectat a la xarxa pot tenir un cost de 68 €/MWh durant deu anys, temps de la garantia de molts equips, per tant, és evident el que es veu a venir el regulador: que perdrà una quantitat considerable de facturació amb clients que es produiran parcialment l'electricitat. Per evitar-ho fa dues coses. Primer, impedeix que qualsevol instal·lació fotovoltaica que es connecti a la xarxa pugi tenir bateria que pugui subministrar durant la nit. Segon, li factura tres components nous: un càrrec variable pels costos del sistema, de 33,3 €/MWh, un component de pagament per capacitat de 9,8 €/MWh i un de serveis d'ajust de 5,7 €/MWh, en total 48,9 €/MWh. Si sumem el cost de generació de 68 €/MWh a 48,9 €/MWh, més l'IVA d'aquest darrer concepte, el cost de generació residencial serà de 127 €/MWh, encara molt lluny dels 206 €/MWh que ens costa el terme d'energia més peatges, més IVA, amb un estalvi de 79 €/MWh.
Per tant, la primera conclusió és que encara hi ha partit. A nivell domèstic podríem posar 2 o 3 KW de plaques fotovoltaiques de baix cost que ens subministrin electricitat en hores solars i aprofitar-ho per fer anar la rentadora i altres aparells. És important que es faci perquè torni a dinamitzar el sector de plaques solars i perquè pot acabar portant molta gent a ?desen?ganxar-se de la xarxa amb les noves bateries com les de Tesla. El cost d'estar en desconnexió serà de 169 €/MWh, lluny de 219 €/MWh que ens facturen. Una família que consumeixi 5.500 kWh a l'any tindrà un estalvi de 275 euros a l'any després d'haver pagat els equips, com si el banc li donés un interès del 5,3%.
Segona conclusió: o bé el decret no sortirà i només serà un esborrany per fer por, o bé tindrà una vida curta perquè és evident que és una protecció descarada a les companyies elèctriques i a un sistema que fa aigües pertot arreu.
Per això és bàsic tornar a promoure la fotovoltaica encara que sigui sota el paraigua de l'esborrany actual, perquè això anul·larà definitivament la resistència de l'administració de Madrid. Cal recordar que l'energia nuclear té anualment un extra benefici de 1.149 milions i que la hidràulica el té de 1.018 milions, fet que pot acabar amb qualsevol canvi en el govern de Madrid. Les elèctriques pengen d'un fil a la llum del sol.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema