Cartes

21.06.2015 | 06:30

Balança mediadora Corona i Estat
JOAN JANOHER I SADURNI. FORALLAC.
El nostre rei Felip VI ja ha ­complert el seu primer any com a monarca d´Espanya; ens en congratulem molt i a més està demostrant unes noves actituds demòcrates que poden avalar amb coneixement per la seva joventut un criteri responsable com a cap d´estat. A ningú pot estranyar, i menys a ell, com a responsable de la corona i del benestar del país, el divorci que existeix entre Espanya i Catalunya, per al qual seria positiu poder adaptar mesures conciliadores.
Convé analitzar la decadència tan inoperant com incoherent del tracte que rep Catalunya per part dels populars i actual Govern espanyol. Crec que només la fermesa d´acceptar la voluntat dels catalans solucionaria aquest estira i arronsa que impregna la reputació i descrèdit d´un poble, amb un adoctrinament com a pensament malaltís en contra dels seus ciutadans, que ha generat una xacra d´odi desmesurat per les polítiques partidistes per l´afany del PP de conquerir més vots.
Crec que quan dos pobles dintre un mateix estat no s´entenen, hauria d´imperar un altre seny. Per això haurem de recórrer a la mediació de Sa Majestat. Ningú més que el Rei pot exercir l´intent de convocar els dos estadistes esmentats per arribar a un consens de diàleg, posant sobre la taula una solució i proposta assenyada democràticament per permetre una consulta ciutadana amb eleccions lliures, d´acord a la voluntat majoritària dels catalans, de la mateixa manera que fou acceptat fer-ho per Escòcia i Canadà.

Un dramaturg enfront del seu
propi drama
Lluís Torner i Callicó. Girona.
Aquesta primera meitat de juny, els mitjans d´informació han omplert bona part del seu contingut parlant de la diversitat de ­circums­tàncies esdevingudes a resultes de les passades eleccions municipals. Mentrestant, la vida ha seguit el seu curs, i ara, passat ja el dia de ­constitució dels nous ajuntaments, ens adonem que potser ens havien passat un xic per alt altres notícies, que també tenen la seva transcendència i que afecten, per bé o per no tan bé, persones que tenen algun punt de referència dins del nostre entorn. Entre aquestes, als que ens agrada l´escrip­tura i el teatre, ens va posar un xic tristos saber que un reconegut escriptor i dramaturg ­català, en Josep Maria Benet i ­Jornet, autor, entre altres temàtiques, de bon nombre de drames, n´està passant un en la seva pròpia persona. Ell mateix ho ha explicat, en rebre un homenatge que li ha retut molta gent vinculada al món del teatre i de la cultura en general. Ho ha donat a conèixer, amb una gran enteresa, i un ferm desig de fer-hi front, i de col·laborar, fins on pugui, a lluitar contra aquest mal tan traïdor que és l´Alzheimer. ­És un problema punyent, enfront del qual la medicina encara va perduda, se´n saben els efectes, però s´ignoren les vertaderes causes que el provoquen, i fins i tot casos com el que ens ocupa –com d´altres semblants– d´una persona intel·ligent, que en la seva feina d´escriptor mantenia el seu cervell d´allò més actiu, venen a aigualir un xic allò que, precisament, s´aconsella com a possible remei per allunyar-ne el perill, mantenir la ment desperta.
No vol pas dir que ens acovardim i ens deixem anar; fer treballar la ment no pot ser mai dolent. Però, això sí, seguint donant estímul i ajut als investigadors que treballen per trobar-hi un remei. Tant de bo ­pogués ser com més aviat millor.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema