Vies «babaves»

23.06.2015 | 08:43
Vies «babaves»

Un dels «secrets» imprescindibles per animar les vendes de qualsevol producte és el packaging, és a dir, l'art de fer atractiu l'embalatge d'allò que es vol comercialitzar -fins al punt que, a vegades, val més el paquet que el seu contingut-. A pesar de l'anglicisme, la tècnica està lluny d'ésser nova. Fa dècades que centenars de milers de feligresos compren ampolles amb forma de verge (suposadament) omplertes amb aigua de Lourdes, o que les botigues per a turistes de Berlín venen com xurros llaunes amb aire de la capital alemanya, basant el seu èxit en una cançó popular. Un exemple de packaging més recent (i realment ingeniós), és Conchita Wurst, que l'any passat va impulsar milions de consumidors d'arreu del món a comprar el seu disc, només perquè canta disfressada de feminíssima dona, però guarnida amb una tupida barba al voltant dels seus sensuals llavis.

A casa nostra, el «Rei de l'embolcall» es diu Miquel Sunyer, un nedador que s'autodefineix (amb una bona dosi d'originalitat) com a «alpinista marí» o «explorador aquàtic». En Miquel, a més d'ésser un reconegut esportista d'elit, s'està convertint en un veritable «guru» dels negocis, perquè són pocs, molt pocs, els que han aconseguit embolicar, com Déu mana, un producte de cost zero i vendre'l a preus astronòmics. Només els dos sastres del conte d'en Hans Christian Andersen, que li van vendre un vestit inexistent al presumit emperador, el guanyen. L'«emperador» gironí són els alcaldes de 16 pobles de la Costa Brava, que han «comprat», a proposta de la Diputació, les «Vies Braves», «una xarxa pública d'itineraris marins a la Costa Brava, destinada a la pràctica d'activitats esportives, lúdiques i pedagògiques».

Es tracta d'una idea fenomenalment cara, realment ben embolicada i lamentablement buida de continguts. Primer, perquè les «Vies Braves» són totalment prescindibles (gairebé mai no s'hi veu cap nedador o snorkelista). Segon, perquè no responen a cap demanda (no hi ha cap precedent al món enter). Tercer, perquè no cal reservar una franja al voltant de la part més «brava» de la nostra costa, ja que les barques no s'hi acosten per prudència i por als esculls (no hi ha cap notícia d'un accident davant les roques). Quart, perquè són exorbitantment cares (l'Ajuntament de Roses, per exemple, aporta 19.000 euros a la infraestructura, a més d'haver de pagar la col·locació d'un altíssim nombre de balises). I cinquè, perquè són escandalosament elitistes (les balises de la «Via Brava» rosinca llueixen uns adhesius que indiquen clarament que només és apte per a nedadors experts). I per postres, tot es paga amb diners de promoció turística. Babaus!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema