Muntanyes de límit

02.07.2015 | 09:42
Muntanyes de límit

Des de lluny i sense estimar-se l'excursionisme, algú va trobar-li una semblança amb el mite de Sísif, de la mitologia grega, que deia així: Sísif era un personatge condemnat per Zeus a empènyer fins al cim d'una muntanya una roca molt gran que, un cop a dalt, se li escapava tot rodolant cap al fons de la vall; Sísif havia de tornar a començar, i així per sempre més. Els afeccionats a pujar i baixar muntanyes farien un treball de Sísif. A la cultura catalana no li pot agradar aquesta aplicació del mite grec. La nostra terra s'identifica amb el que va perfilar Joan Maragall: «L'excursionisme no és un esport, ni un esbarjo, ni un estudi, sinó que és un amor.» Així s'explica l'arrelament i expansió de l'excursionisme amb totes les seves modalitats i versions contemporànies, que fan créixer la difusió de les seves variades activitats.

A la muntanya hi ha ofertes d'oci i atreviment, de lleure i aventura, ocasions de risc i divertiment, oportunitats d'alguna recol·lecció, llibertat mental, inspiració literària, territori de ciència, i moltes coses més. Aquesta mà oberta de la muntanya proporciona acompliment a moltes aspiracions. I molta gent s'acosta a la muntanya sense considerar abans el gran respecte que es mereix. Veus autoritzades han comentat ja que el protagonisme de Kilian Jornet en un anunci d'aigua mineral que transcorre a l'alta muntanya pot haver fet més mal que bé a la pedagogia de l'excursionisme popular: Kilian Jornet és alpinista de la més alta gamma internacional i corre «de mala manera» (ell pot fer-ho ) amb un equipament mínim, com si anés amb xancletes d'estar per casa. Les maneres lleugeres no són recomanables, a l'excursionisme, al contrari. Així no es pot ensenyar a sortir a la muntanya. La naturalesa imposa uns modals, uns límits intel·ligents. Les conseqüències negatives són doloroses: un cas ben recent és el salvament d'un explorador d'una cova, difícil operació que va requerir la mobilització de cent persones.

La revista Vèrtex, que edita la Federació Catalana d'entitats excursionistes, ha detectat un notable augment d'excursionistes (millor dit, usuaris de la muntanya) que un dia o altre necessiten ser rescatats d'una situació personal difícil. Són les notícies que surten massa sovint i que fan referència tant a zones d'alta muntanya, congostos, torrenteres, vies d'escalada, coves i altres, com zones de bosc a les terres baixes, a qualsevol comarca, amb algun succés pintoresc com ara haver sortit a buscar bolets i haver perdut el camí de retorn. Hi ha un cert «refiadisme» amb l'eficàcia del telèfon mòbil i del servei de l'helicòpter de salvament.

Vèrtex ha entrevistat Sebastià Massagué, que és cap dels grups operatius dels bombers de la Generalitat de Catalunya i diu coses molt importants: «Ara rescatem gent que s'ha acostumat a anar lleugera per la muntanya. Abans s'anava més preparat i les persones tenien més capacitat de sortir-se'n per elles mateixes; això també formava part del gaudi de la muntanya. Ara augmentem els rescats, i s'han incrementat els serveis de recerca, lligats a una manca d'informació i de formació per sortir a muntanya.» Heus aquí tot un repte que haurien de recollir les entitats excursionistes (i d'educació general, també) i incorporar-lo als programes de formació dels futurs excursionistes i usuaris de la muntanya. El destacat de l'entrevista a Sebastià Massagué és molt eloqüent, per ser ben recordat: «Volem ser els millors rescatadors, però ens agradaria fer menys rescats.»

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema