Tinc una rodoneta, grossa com una moneda de deu cèntims, a dalt de tot del braç esquerre. Crec que m'acompanya des de quart d'EGB. És una marca de vacuna que compartim unes quantes generacions.
Em van vacunar a la mateixa aula on estudiàvem. El senyor Viñas va interrompre la lliçó quan van entrar un metge i una infer?mera, que van muntar una mena de biombo en un racó. Els quaranta nois, mentrestant, ens vam aixecar, vam fer una fila ordenada i ens vam preparar per a la punxadeta.
No puc dir si aquesta va ser més dolorosa que les banderilles de la Julia, la practicant del carrer Nou que, abans de clavar-me-les, sempre bullia la xeringa i l'agulla a dins d'un cassóÉ La veritat? Només em vaig relaxar davant les injeccions quan vam estudiar els antibiòtics i les proeses d'Alexander Fleming -que va ser ambaixador de la Unesco i, per tant, bona persona-.
Fa una colla d'anys, mentre li comentava tot això, Salvador Macip em va explicar que, a Anglaterra, s'havien posat de moda unes teories sense cap fonament científic, que desaconsellaven vacunar la mainada. Algunes persones se les creien, sense adonar-se de les conseqüències que això podia tenir.
El desenllaç del cas de diftèria d'Olot n'és un exemple trist i dolorós. Per evitar que fets similars es repeteixin, cal combatre amb informació i dades solvents les mentides que circulen per les xarxes. La campanya «Vacunar és protegir», del Col·legi de Metges, és un bon antídot per aconseguir-ho.
Les vacunes salven vides. Salven gent. Encara que una colla de conspiranoics es dediqui a afirmar tot el contrari.
