La dreta catalana, que de tota la vida ha sigut la principal consumidora de pornografia, ha posat hipòcritament el crit al cel perquè la directora de comunicació de l'Ajuntament de Barcelona, Águeda Bañón, havia sigut activista porno. Res de nou sota el sol, la carqueria catalana és també la que clama de dia contra la prostitució i la gaudeix de nit.
El problema de Catalunya és més de classe que d'identitat. Encara hi ha gent que pensa que una activista porno, un paleta, una costurera o un conductor de bus no són dignes d'un càrrec polític, ni tan sols haurien de poder votar. La Catalunya elitista pot admetre fins i tot un socialista com a president, sempre que sigui un Maragall, un Raventós o un Nadal, mai un xarnego com Montilla, o sigui que la Bañón ensopega amb el seu cognom a més de amb el seu passat.
La feina exercida anteriorment no té res a veure amb les capacitats de gestionar la cosa pública. I mirar amb lupa a què es dedicava abans cada polític té el seu perill, com la dreta hauria de saber. Només cal recordar que l'actual conseller de Sanitat presidia una associació empresarial d'hospitals privats. O que Presidentmàs treballava de conseller d'Economia i de conseller en Cap quan CiU es beneficiava -presumptament, però cada cop menys- de les obres del Palau de la Música i quan el president Pujol evadia capital. Això sí que és per posar-se a tremolar i no que Ágata Bañón ensenyés les tetes.
El problema de Bañón, Colau i altres nouvinguts és el que en un capítol de Cuéntame es troba Antonio Alcántara quan arriba a director general al mateix ministeri on havia treballat d'ordenança. Nota animositat, inclús menysteniment entre els del seu nou rang, i ell ho atribueix al seu passat laboral, arribant fins i tot a dubtar de la pròpia capacitat per al nou càrrec. Fins que descobreix que no el rebutjaven pel seu passat: el volien fora perquè en no ser un d'ells, un de la casta, no s'avindria a participar en els seus xanxullos.
