quan marxes, sembla que la vida amplia els seus horitzons: ets sents nou, especial. L'aventura és viatjar i intentar ser d'una altra manera. Quan marxes, tens l'esperança de tornar una mica més savi. I quan estàs lluny, connectes amb els teus amb les fotos penjades al Facebook, amb les obres d'art de l'Instagram.
Quan marxes, la casa tancada amb pany i forrellat; la clau per al veí perquè regui les plantes o el gat encasquetat a un familiar, la vida de Girona resta en suspens. A casa es queden les revistes i els diaris que parlen de tu: publicacions de cotxes, decoració o informació local.
Quan tu marxes, creus que trobaràs les respostes que abans que tu buscaven milions de viatgers. Estàs enlluernat amb els misteris de l'Etiòpia cristiana, que era centre de llegendes en l'època medieval. Somies trepitjar la gran illa de Madagascar, escindida un dia del continent asiàtic per fer una volta davant l'Àfrica meridional.
Segur, el viatge et marca i et fa ser un altre. Moltes de les persones que ara viuen al seu paradís particular pensaven tornar un dia i el lloc els ha atrapat. Els ha embruixat. Quan tu no hi siguis, els problemes continuaran: la gent que no arriba a final de mes, l'economia que s'estabilitza gràcies que els jubilats proporcionen les seves pensions. La xafogor. Les desigualtats socials. Quan tu viatges, et sents més a prop d'allò que en realitat vols ser a la vida: assaboreix l'instant, sigues feliç, perquè la vida, llàstima, també és el retorn a casa teva, a lluitar amb allò que et dóna i que vols fer teu, amb un èxit relatiu.
