Sense cap ni peus

14.07.2015 | 15:06

Ara diuen que no volen Artur Mas. ERC i la CUP ho han expressat ben clarament. Les entitats sobiranistes, al costat dels partits independentistes d'esquerres, pretenen una llista al Parlament de Catalunya integrada per persones de la societat civil. En altres paraules, volen triar els noms dels candidats.
Molta gent continua molt desorientada. Fins ara, pensàvem que ciutadans que havien destacat en diversos àmbits ciutadans s'integraven a les llistes dels partits per mèrits propis. Era una mena de reconeixement a una tasca social, cultural, esportiva o econòmica. En definitiva, persones que per un període de temps es comprometien a exercir de polítics.
Però això sembla que ja ha passat a la història. Ara els polítics són professionals. En poques paraules, gent que ha viscut sempre d'un sou públic. I segons alguns, volen que aquesta casta continuï. Desitgen que uns vagin per un costat i el poble per un altre. I això sincerament no té cap sentit.
Ara es pot entendre que Catalunya no tingui una llei electoral. S'ha perdut una altra legislatura. No interessa la transparència, ni la limitació de mandats ni les llistes obertes. És una mena de bla, bla, bla... Passen els consellers i els presidents i la feina, al calaix.
Aquest és un dels grans motius del perquè apareixen formacions noves que prediquen allò que des de fa temps demana la societat. Caldrà veure com actuen quan gaudeixin de responsabilitats perquè de moment ja han acusat alguns casos del tot reprovables des d'un punt de vista ètic i moral.
I ara què? Sembla que aquesta setmana serà decisiva i tant de bo que es prengui alguna decisió en ferm, perquè si no el ridícul serà majúscul. Acceptarà Mas una llista sense la seva presència? Aquesta és la pregunta del milió. Convergència és conscient que tornarà a rebre si es presenta en solitari, però una aposta tan arriscada com la plantejada pels teòricament seus socis podria portar-los pràcticament a la desaparició, almenys de la marca.
Cadascú té la seva opinió. Sóc dels que penso que el procés independentista sense el president Mas al capdavant no hauria tingut cap mena de recorregut. Les associacions han fet una tasca important, però aquesta travessa sense un líder nítid no hauria surat. Ni ERC ni la CUP estaven en condicions de portar el timó de la nau. Ara potser les condicions són diferents, però en aquells moments el gran protagonisme fou de Mas i de Convergència.
Sota el meu parer, els activistes no són polítics. Treballen per causes molt legítimes, però no des de posicions globals. La seva lluita pot ser en el camp de l'habitatge, de les preferents, de l'urbanisme, de l'ecologisme etc... però en cap cas actuen amb la responsabilitat d'un governant. En una contesa electoral és bo que a la llista hi participin persones d'aquests àmbits, però mai deixant de banda els responsables polítics als quals exigim una visió conjunta de la societat.
Possiblement cal reflexionar sobre la classe política. Avui les corbates al Parlament ja s'estan ?substituint per les samarretes, la qual cosa era impensable fa uns anys. I fins i tot els cotxes oficials tenen data de caducitat. Però un país necessita polítics. I si són honestos, molt millor.
Un partit de futbol sense futbolistes no tindria sentit. Els electors volem saber la ideologia dels candidats. El pensament únic des de fa molts anys ha passat a la història i penso sincerament que seria un gravíssim error fer una llista única dels partits independentistes, i més sense el president Mas al capdavant. El pluralisme és un valor que cal amanyagar, però arraconar els pilots d'aquest viatge a Ítaca encara que sigui efímer pot ser un gravíssim error.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema