Cartes

francesc a. picas. la jonquera.

El 17 de juliol de 1936, gran part de l'exèrcit espanyol es revoltà contra la política del govern de la República. La rebel·lió originà una dura i dolorosa guerra civil que causà grans patiments a molts pobles i ciutats. A la guerra s'hi afegiren diferents partits polítics. El poble volia pau, però els joves foren mobilitzats forçosos amb gran dolor per a les famílies. Espanya quedà dividida.

A Barcelona, vençuda la revolta militar, entraren al govern de la Generalitat partits i sindicats marxistes. Implantaren una revolució anarcomarxista, que tenia per objectiu la desfeta de l'Església a sang i a foc, amb assassinats i destruccions. Desferen les escoles cristianes i els centres culturals catòlics amb el seu art, música i literatura. Els sindicats usurparen fàbriques i tallers i perseguiren a mort els empresaris. Cal distingir, doncs, entre guerra civil i revolució anarcomarxista. Són dos temes per analitzar, diferents.

Gran part del poble català desitjava la derrota de l'anarcomarxisme per poder recuperar la llibertat religiosa, obrir les escoles usurpades i fer que les religioses poguessin tornar als hospitals. El febrer del 1939 els empresaris retornaren de l'exili i recuperaren les seves fàbriques confiscades i amb gran delit obriren llocs de treball. Gràcies als esforços dels empresaris tècnics i obrers, Catalunya fou rica i pròspera.

Avui, gran part dels catalans anhelem una Catalunya alliberada del jou de Madrid. Volem una Catalunya que administri la seva pròpia economia. Volem lleis autòctones. Que la llengua catalana, rica i sonora, sigui l'única llengua oficial a les escoles catalanes. Aquest és el somni del 27 de setembre de 2015.

Agraïment als farmacèutics i farmàcies

Joan Carles Barbé. President de VOX Girona.

Fa poc dies, vam saber que el TC donava la raó a un farmacèutic de Sevilla que el 2009 es va negar a vendre la píndola de l'endemà, la junta de Andalusia li va imposar una multa de 3.300€.

Ara, 14 farmacèutics a Catalunya, dos a Girona, han volgut acollir-se aquesta proposta de no vendre aquesta pastilla.

Vull felicitar aquestes persones, això no pot ser un caramel a disposició de tothom, ha de ser revisat per un metge, ja que tenen greus efectes secundaris, pot causar un ictus mortal, com ja ha passat algun cop.

Els que ens considerem «ProVida» no volem pas decidir per ningú, només ajudar les mares amb dificultat a dir el que realment és un avortament i així aconseguir l'avortament zero.

Espanya és un dels països de la UE on neixen menys nens i la taxa d'aturats de llarga duració i de persones grans cada cop augmenta més.

És molt necessari que creixin nens per mantenir un estat de benestar. Però s'han d'ajudar amb ajudes de serveis socials, l'excusa de «no hi ha diners» és mentida, cada cop que es pren una pastilla d'aquestes es financen aproximadament 300, per tant que en comptes d'únicament finançar aquesta barbaritat, que donin aquests diners a les mares per tenir el seu fill.

O que pot ser hi ha altres interessos dels governants que hi ha hagut fins ara?

Quan el riu sona no sempre porta aigua

Berta Montfort. BANYOLES.

A vegades sentim la remor de l'aigua com si estiguéssim al bell mig del desert, assedegats, i tenim la sensació de veure aquell oasi tan preuat amb aigua fresca a prop però mai arriba, no existeix o bé és fruit de la imaginació que anhela allò que necessitem en un moment determinat.

Amb això vull dir que no sempre el que s'escolta és cert; sovint és contaminat pel que l'altre/a voldria que tu escoltis; no obstant, pot haver-hi restes subjectades a la realitat però en molts casos s'exagera simplement per atracció a morbositat.

Quan el riu sona no sempre porta aigua sinó fantasia pura de persones que no tenen ambicions, ni inquietuds, ni passió per la vida.