ON S"N ELS TURISTES?

14.07.2015 | 15:06
ON S"N ELS TURISTES?

Un fantasma recorre Lloret de Mar. És un espectre incorpori que es passeja per places i carrers. És una aparició etèria que ocupa l'espai de forma subtil, imponderable i elàstica. És un ésser invisible que passa desapercebut.
Malgrat tot, s'invoca la seva presència amb un espant gairebé paranoic. La gent es pregunta: On són els turistes? Està clar que n'hi ha. No tants com es voldria, però tampoc han desaparegut del mapa. Ni s'han transformat en elements magmàtics després de suportar elevades temperatures. No s'han convertit en plasma intergalàctic d'electrons i protons diluïts.
Quan se li demana al botiguer si són pocs o molts, confessa compungit que per a ell no existeixen si no entren a comprar. Si el turista no vol o no pot gastar, aleshores no és digne d'aquest nom.
Si s'interroga el petit empresari d'una ?guingueta de gelats o d'un bar de la platja, tampoc en sap res dels visitants. Tot i estar rodejat de nens i nenes estirats a la sorra, no compten si no compren.
Un cambrer d'un restaurant de categoria, amb la mirada al cel, espera que apareguin els comensals. Ni rastre d'afamats estrangers que vulguin omplir el pap. Es deuen alimentar de càpsules o pastilles com els astronautes? No home, no! Es cruspeixen hamburgueses, frankfurts, pollastre fregit, pizzes i altres varietats de menjar ràpid que aporta calories buides. I ho acompanyen amb cerveses a dojo i combinats alcohòlics durant les llargues nits de disbauxa.
També l'hoteler, després de rebentar preus, es queixa de tenir habitacions buides per culpa de la competència deslleial dels habitatges d'ús turístic i apartaments sense cap mena de control. I exclama rabiós que només s'allotgen joves destralers que ho malmeten tot.
El porter de la discoteca, braços musculosos plegats i rictus sardònic, contempla com una colla d'adolescents romancegen fins que giren cua i se'n van carrer avall. Calcula que no deuen tenir més de catorze o quinze anys. És el turisme familiar, cultural i esportiu tan anhelat? En tot cas, els pares s'han quedat al seu país i han enviat els bordegassos amb les butxaques buides.
No obstant, d'un gran mal en pot sortir un gran bé! Potser disminuirà la delinqüència, la prostitució i la venda de drogues. Sense clients, no hi ha negoci! O sí?
Els profetes del caos, obsessionats amb la moralitat i els bons costums, reclamen més policies per aplicar unes ordenances cíviques prohibitives i repressives que són de difícil compliment a menys que s'implanti l'estat de setge a la vila. Ara bé, a ningú se li acudeix anar de vacances a una presó.
És a dir, que s'ha de buscar conciliar la gresca i la diversió amb el respecte per l'entorn i les persones.
I qui dia passa any empeny!

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema