El monopoli

de Mémora

Jaume Turró Busquets. Caldes de Malavella.

Totes les premisses que s´esmenten a la presentació de la pàgina web de Mémora com a pilars fonamentals de funcionament de l´empresa podem asegurar que en el nostre cas no s´han complert.

El cas és que per l´enterrament de la nostra mare l´única petició que vam fer a través de la persona representant de la companyia asseguradora és que la cerimònia fos al matí, atès que la filla de la difunta havia d´ingressar al migdia en una clínica per a una intervenció quirúrgica. Però van començar els problemes perquè el tanatori de Girona van dir que el matí estava complet, vam accedir anar al de Salt, que la cerimònia fos religiosa o laica, anar a alguna localitat propera i en tots els casos ens van dir que no, al·legant finalment que no disposaven de personal per atendre els serveis. O sigui que la cerimònia es va fer a la tarda i la filla no va poder assistir a l´enterrament de la seva mare. Però encara es va produir un fet lamentable quan el dia de la cerimònia vam expressar les nostres queixes a l´agent de l´asseguradora i volíem parlar amb el responsable de Mémora, el qual no ens va voler atendre i va fer un gest de menyspreu, com dient que vagin a passeig. Tot i que més tard va venir una persona de Mémora que ens va oferir posar música a la cerimònia com a compensació, que naturalment no vam acceptar. Sense cap explicació per part de cap responsable de Mémora ens queda la sensació que no es va posar cap interès en resoldre una situació en què segur que hi havía alguna alternativa tenint en compte la nostra predisposició per tal que fos al matí. Un cap de planificació pot programar a la seva manera els ho­raris com vulgui, això ho fa qualsevol, però la diferència amb un bon cap de planificació és que aquest és capaç de programar-ho tenint en compte les necessitats de cada cas.

Creiem doncs que Mémora hauria de rectificar la seva presentació de la pàgina web perquè s´ajusti al que realment ofereixen o bé revisar els protocols d´actuació valorant la suposada professionalitat dels responsables de cada secció.

Farmacèutics irresponsables

o responsables?

Gemma Ros Valls. blanes.

L´any 2009, el govern va decidir que la píndola de l´endemà es podia vendre sense prescripció mèdica i, des que no cal recepta, les vendes s´han triplicat (ho diu Cofares, la principal distribuïdora farmacèutica espanyola).

Segons un estudi elaborat per l´Agència Espanyola de medicaments i productes sanitaris, els efectes secundaris del consum d´aquesta píndola són: embaràs ectòpic o extrauterí, tromba embolisme venós -malaltia cardiovascular que pot bloquejar una vena dels pulmons-, vertígens, dolors abdominals, cefalees, mastàlgia, increment del risc de càncer de fetge i pàncrees, entre altres.

D´aquesta manera, es va posar a l´abast de les nostres joves de qualsevol edat aquesta «bomba hormonal», amb efectes sovint negatius sobre la salut de les usuàries.

Recentment és notícia que 16 farmacèutics decideixen no dispensar aquesta píndola, tot i que per a ells això suposa menys ingressos. A l´associació d´empreses de planificació familiar de Catalunya es queixen, i volen boicotejar-los pel fet d´acollir-se a l´objecció de consciència en la dispensa de la píndola de l´endemà. L´actitud d´aquets farmacèutics em sembla una actitud del tot valenta, responsable i alhora de persones que vetllen per la salut dels seus clients. La dispensació de la píndola de l´endemà, a més dels efectes secundaris descrits, ha incitat al consum sovint irresponsable, a la banalització de les relacions sexuals, a l´increment de malalties de transmissió sexual i a l´increment de embarassos no desitjats. Senyors empresaris de planificació familiar: quin interès tan poderós han de tenir vostès per voler impedir als farmacèutics el dret d´objecció de consciència, i fer aquests actes d´intrusisme professional!

En una societat

que envelleix

Jesús Domingo Martínez. GIRONA.

El lleu repunt de la fecunditat a Espanya, segons les últimes dades oficials sobre la taxa de fecunditat, ha de servir per prendre consciència de l´hivern demogràfic que caracteritza les societats occidentals. Les dades són un bon indicador de la urgent necessitat de polítiques públiques de suport a la natalitat i d´acompanyament a la família.

Encara que les anàlisis més freqüents incideixen sobre les variables sociològiques, com la precarietat laboral i el retard de l´edat mitjana de la primera maternitat, hi ha causes profundes que es relacionen amb la concepció integral de la persona i les bases sobre les quals s´articulen els projectes vitals. La total absència d´una política a favor de la natalitat està perjudicant no només l´economia sinó la qualitat moral d´una societat que envelleix, no ho oblidem, a passos de gegant. Després de passar uns dies al meu poble natal, ho he viscut en primera persona: no hi ha nens o n´hi ha molt pocs.

Haver nascut en democràcia?

Pedro J. Piqueras Ibáñez. Girona.

La vida política a Espanya necessita grans dosis de prudència i reflexió. Els escàndols de corrupció i els efectes socials de la crisi exacerben, amb raó, les passions dels ciutadans i mobilitzen les voluntats cap a posicions regeneracionistes que prometen aire nou. Fins aquí, res a dir. El problema apareix quan els afanys regeneracionistes es venen en forma de certificats de puresa. El líder de Ciutadans va fer de la croada contra la corrupció el fil conductor de la campanya electoral. Té raó quan diu que Espanya necessita un projecte de país, però desbarra quan afirma que aquest projecte ha de ser liderat només pels que han nascut ja en democràcia. Caldrà recordar que haver nascut en democràcia no és un mèrit, i haver participat activament en la vida política, des de 1978 fins als nostres dies, no és un vici.