Cartes

20.07.2015 | 15:07

Sr. Picas: el 17 de juliol també...

joan enric carreras mercader. Bellcaire d´Empordà.
Estimat Sr. Picas, una vegada més ens trobem en aquest mitjà. Li estic molt agraït pel que va enviar-me, sap que sento una admiració per la seva persona i pel que fa o ha fet com a escriptor i historiador... i també per la seva edat, en tenir una ment de privilegi. No hem tingut ocasió de veure´ns, atès que estava esperant poder venir a actuar teatralment a la Jonquera, però de moment no tinc data. En referència al seu escrit que avui he pogut llegir, i que ha motivat aquesta carta, he de tornar a dir-li que aquell 17 de juliol de 1936, i tal com molt bé diu, un munt d´eixelebrats van fer moltes barbaritats i van perseguir a mort el clero i empresaris, té tota la raó, encara que suposo que tenien les seves raons, no per això deixa de ser una barbaritat el que van fer.
Però una altra vegada vull recordar-li que per l´altre costat, les cunetes van quedar plenes de persones mortes pel seu «exèrcit salvador» i que els seus amics capellans van seguir portant «sota tàlem» l´assassí i els seus amics, i això no ho van fer en una revolta i escalfats del moment, ho van fer durant 40 anys. Recordar-li que el 1975 encara va signar sentències de mort el seu «salvador», sense explicar-li el munt de famílies que van patir la repressió a límits brutals, que era la «justícia» que aplicaven les ànimes caritatives que van venir a «salvar-nos» del poder marxista-leninista que vam tenir...
Una vegada més li demano que quan ens expliqui ho faci globalment, entenem que es va fer una barbàrie amb unes persones només pel seu estatus, però sigui valent i ens expliqui el que van fer els «bons», que no li tancaran la porta del Cel, segur, i menys a una persona bona com vostè, però el que sí és segur és que d´aquests amics seus «salvadors» al Cel no n´hi trobarà cap.

Rutes literàries
per a l´estiu

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque. Torroella de Montgrí.
En temps de vacances és fàcil que canviem d´escenari i que ens moguem per llocs diferents dels de la resta de l´any; fins i tot tractant-se de la mateixa població on puguem viure, tot descobrint-hi espais que desconeixem perquè no estan lligats a la nostra rutina. En aquest sentit, penso que és un bon moment per deixar-se seduir per les rutes literàries que el nostre país ofereix. És una manera de conèixer millor un autor literari i un territori a través de la veu dels seus escrits.
Per exemple, la Ruta Ramon Muntaner a Peralada et permet saber més d´aquest poble, tot passejant pels seus carrers a partir dels guies que expliquen i llegeixen fragments de la seva obra. És una ruta que et transporta a un altre període històric. Una altra ruta molt recomanable és la Ruta Josep Pla a Calella de Palafrugell. En aquesta el viatge a través del temps no és tan llunyà i, per això mateix, et permet conèixer millor la Calella d´uns temps més propers al nostre, però amb la veu de la bona literatura de Josep Pla. La primera d´aquestes rutes és nova d´aquest any. La segona ja fa anys que es fa.
Gràcies a algunes de les rutes literàries podem saber quina va ser la casa natal d´un escriptor determinat o l´escenari que va inspirar la seva obra més destacada o el barri on va viure en un període concret de la seva vida o els llocs més significatius de la seva vida i que, per tant, es reflecteixen a la seva obra. De vegades la ruta literària pot ser molt àmplia i veure´s dividida en diferents itineraris com fan, per exemple, a la Fundació Joan Brossa, repartits per Barcelona i altres poblacions del voltant.

Espanya ens enriqueix

andreu moreno. GIRONA.
Em sorprenen els intents d´Artur Mas per menysprear constantment la importància del mercat de la resta d´Espanya per a l´economia de Catalunya. Segons un recent estudi, més del 40% del que produeix la indústria catalana i un de cada quatre llocs de treball catalans estan associats a les vendes a la resta d´Espanya. I més encara: com és obvi, quan les empreses catalanes venen gran part de la seva producció a la resta del país no ho fan precisament a preu de cost sinó amb un marge empresarial. En concret, les compres de la resta d´espanyols generen més de 27.000 milions d´euros anuals en beneficis empresarials per a les companyies catalanes. No és una quantitat menor. Potser, en comptes de l´«Espanya ens roba», hauria de dir-se «Espanya ens enriqueix». És clar que de tot això Artur Mas no en parla. Com diria el seu pare polític, «no toca».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema