Lloret de Mar celebrarà el proper divendres, 24 de juliol, la Festa Major d'estiu amb la processó marítima en homenatge a la seva patrona, Santa Cristina. La romeria començarà a l'església parroquial per traslladar la imatge a bord d'una embarcació que navegarà des de la platja gran a la platja de Santa Cristina.
Barques de diferents mides i grandàries acompanyaran la nau capitana. La majoria aniran profusament empavesades de gallar?dets. A més, el seguici comptarà amb la presència dels llaguts de les diverses confraries i gremis del poble.
En arribar a la badia, es cantarà la Salve i tot seguit els llaguts dels tripulants masculins remaran fins a topar amb la proa a la sorra. Guanyarà qui amorri primer. És la regata de anomenada S'amorra, amorra.
Una vegada es trepitgi terra ferma, els participants pujaran en processó fins a l'ermita, on s'oficiarà una missa solemne. A la sorti?da, ompliran el pap amb el tradicional esto?fat de vedella amb patates. La travessia de tornada s'acabarà amb la regata de les tripu?la?cions femenines que s'amorraran a la platja gran. Fins aquí, la petita història de la festa d'una vila marinera que no oblida les seves arrels malgrat la invasió turística de ca?da estiu.
Un turisme popular de masses que des dels anys seixanta ha proporcionat guanys tant a la gent del poble com de fora amb la construcció i manteniment dels hotels, restaurants, bars i discoteques. I també són forans els aliments i begudes que consumeixen els visitants.
S'ha de dir alt i clar. Lloret ha creat durant dècades riquesa que s'ha repartit més enllà del terme municipal. No és estrany que s'envegi a una vila capdavantera d'un model turístic que, avui dia, està en crisi malgrat els esforços comuns per redreçar la situa?ció.
Ara bé, la imatge de Lloret en els mitjans de comunicació està distorsionada. Hi ha aprenents de periodistes que passen de l'anècdota a la categoria per escriure articles sensacionalistes. És un penjament fàcil. Pe?rò, dels Sanfermines, no en diran ni una paraula.
Que a les nits els turistes van de marxa? És el peatge a pagar per tenir un turisme de baix cost. No només ara. A l'època del Seat 600 ja estiuejaven estibadors de Liverpool, d'Hamburg i de Marsella que muntaven uns saraus de cal Déu.
Tothom convindrà que els aldarulls i bretolades d'uns quants desmarxats no són tolerables. I que la coexistència pacífica entre els visitants i els vilatans és innegociable. A partir d'aquestes premisses, visca el pa, visca el vi i visca el turista que vulgui venir!
Si ets un missatger de misèries que no t'has embriagat mai, que només beus diü?rè?tics sucs de pomelo i cerveses sense alcohol ... i que no vols festa, doncs, fes-te fotre!
