Després de tres anys de reformes laborals, què cal fer?

27.07.2015 | 15:13
Després de tres anys de reformes laborals, què cal fer?

La pregunta que dóna títol a aquest article es pot respondre de molt diverses maneres segons quin sigui el perfil de qui respongui. Si es tracta del Govern espanyol simplement es tracta de seguir avançant en la consolidació i desenvolupament; si ens anem a bona part de les forces polítiques de l'oposició, es tracta de derogar i substituir-la per noves normes i sense oblidar la recuperació de drets laborals dels treballadors anteriorment existents i que van desaparèixer, o van quedar molt fortament limitats, amb les esmentades reformes. Per part del moviment sindical es coincideix, amb els lògics matisos, amb la segona tesi i s'aposta per un enfortiment de la negociació col·lectiva com a eix vertebrador de les relacions de treball però acompanyada d'un marc legal protector que garanteixi suficientment el seu exercici.
Exposo a continuació unes primeres aportacions al debat sobre com encarar un model de relacions laborals que reprengui el camí de la democràcia, el diàleg social i la participació de les persones que treballen com a senyals d'identitat. Les meves reflexions són relatives a les polítiques laborals, de manera que deixo per a un altre moment les que puguin anar dirigides específicament a les polítiques d'ocupació i també les de Seguretat Social.
Reconstitucionalització del dret al treball. La seva incorporació com a dret fonamental en el supòsit d'una reforma constitucional. Necessitat d'això davant el debilitament jurídic que han suposat les sentències del Tribunal Constitucional sobre la reforma laboral de 2012.
Reforçar la importància de les fonts de dret internacionals i europees en l'àmbit de les relacions juridicolaborals individuals i col·lectives. Cal parar especial atenció als Convenis de l'OIT, a les directives comunitàries, a les sentències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, i a altres normes internacionals d'especial rellevància en l'àmbit laboral com és la Carta Social Europea, així com a la jurisprudència del Comitè Europeu de Drets Socials.
Atenció especial a la protecció del dret a la intimitat del treballador. Cobra sentit una regulació adequada al segle XXI sobre l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació en les relacions de treball i els límits que han de tenir per respectar la privacitat del treballador.
Encarar amb precisió jurídica, i amb ulls oberts als canvis tecnològics, les relacions que són "frontereres" i borroses entre treballadors per compte aliè i treballadors per compte propi. També, atenció a les noves realitats econòmiques d'economia col·laborativa, que no és el mateix que economia amb ànim de lucre per part d'empreses que utilitzen les plataformes tecnològiques.
Atenció preferent als processos cada vegada més importants de descentralització productiva. Com regular un marc jurídic (legal, convencional) que garanteixi les condicions de treball dels que presten els seus serveis en contractes i subcontractes d'obres i serveis (quin tipus de conveni i amb quin àmbit funcional? Quines normes en matèria de prevenció de riscos laborals?). Evitar que els contractes guanyats en licitació pública per prestació de serveis públics amb una oferta econòmica baixa siguin la porta bé per al deteriorament de les condicions de treball del personal, bé per a l'extinció contractual d'una part d'ells.
Modificació de la normativa reguladora del treball a temps parcial (desregularitzada després de la reforma de 2013) per possibilitar una distribució dels dies i les hores de treball que respongui als interessos i conveniències de les dues parts i no només d'una d'elles i que pot portar a la pràctica que ens acostem al contracte de zero hores, encara avui prohibit, almenys formalment, en l'ordenament jurídic espanyol.
Recuperació de la flexibilitat negociada en tot el relatiu a les vicissituds de la relació jurídica laboral, és a dir les modificacions substancials de condicions de treball (amb particular atenció als canvis en la quantia de la remuneració i del temps de treball), la suspensió i l'extinció contractual col·lectiva. Atenció especial, en aquests casos i en la vida laboral en general, a la necessitat de regular el concepte de grup d'empreses des de la perspectiva laboral i no merament mercantil prenent com a punt de referència la jurisprudència del Tribunal Suprem sobre què s'ha d'entendre com a tal i també què s'ha d'entendre per l'autèntic ocupador a què es refereix l'art. 1.2 de la Llei de l'Estatut dels treballadors.
Debatre sobre com traslladar la flexibilitat negociada a l'àmbit dels acomiadaments col·lectius. És convenient o no tornar a l'autorització administrativa? És més convenient potenciar les formules negocials i la posterior validació per part de l'Administració laboral, seguint el model francès, i establint moltes restriccions a la possibilitat, en aquests casos, d'impugnar l'acord homologat? Han de seguir sent els jutges i magistrats els que abordin els problemes econòmics de les empreses?
Potenciar l'autonomia col·lectiva perquè siguin les organitzacions socials les que determinen l'àmbit de la representació dels treballadors en empreses que tingui més d'un centre de treball. Ara bé, convindrà prestar especial atenció a la doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (sentència de 13 de maig de 2015) en matèria d'acomiadaments col·lectius i el seu acolliment de la noció de centre de treball com a prevalent per fixar la protecció davant acomiadaments col·lectius i facilitar els drets d'informació i consulta dels representants dels treballadors.
Seguir avançant en el procés d'equiparació de l'ocupació pública i la privada, però no òbviament des de la perspectiva de pèrdua de drets i precarització de les condicions de treball a què han contribuït les reformes laborals i del sector públic posades en marxa pel govern popular des del seu primer Reial decret llei al desembre de 2011, sinó des de la d'enfortiment dels instruments negocials i de recuperació d'alguns d'aquests drets suprimits o limitats per les reformes.
Concloc. Quedin aquí aquestes primeres aportacions per continuar el debat, sempre que hi hagi interès i voluntat de modificar la normativa vigent en la línia proposada.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema