Merkel i la nena palestina

29.07.2015 | 10:11

Unes imatges que han donat la volta al món són les de l'Angela Dorothea Merkel, cancellera alemanya, quan angoixava i feia plorar una nena palestina. Una metàfora de l'època en què vivim. Feia pocs dies que Merkel i els poders econòmics d'Europa -Troika- havien decidit estossinar el grecs i la seva innocent rebel·lia. Ja no es tractava només de creditors i deutors sinó de poder, de demostrar qui el té en contra de la democràcia, referèndum grec guanyat per trobar solucions, viure i tenir futur. La figura de Merkel es fa gran davant del seu poble, el missatge és clar: si els països del sud d'Europa paguen el que deuen al Casino Europeu vosaltres sereu més feliços. La vostra felicitat depèn de la sang i la submissió dels altres. Qui no paga mereix ser pobre i el pobre que no paga és un insolidari ?execrable amb el poble alemany. Mireu sinó com els italians, portuguesos i espanyols caminen amb la cua entre les cames, mireu com els espanyols ens llepen les parts pudentes esperant aconseguir un os. Tot i que els l'amaguem i cada vegada el tirem més lluny, més corren i el busquen amb una adorable submissió. El poder és del poble alemany; Europa ha començat a tornar-nos tot el que ens deu i el que mai no ha sigut nostre.
D'aquesta manera la seqüència de la Merkel dient a la nena que només faltaria que acollissin tothom que fos com ella, va resultar dolorosa i lacerant. Venia a dir: si li dono un cèntim a un pidolaire, sóc injusta amb el pidolaire que no li dono i amb l'altre i l'altre, per això, per ser justa, no he de donar el cèntim a ningú. He d'esperar que darrere meu passi algú d'una religió més laxa i que li permeti donar la moneda.
Hem vist una versió moderna d'antics contes. La mestressa i la madrastra -amalgama de Rottenmeyer, Rebeca i Cruela de Vil-, que diu a l'adolescent que ha gosat entrar a casa seva, vinga, vinga aixeca el cul! Ets molt maca i t'has portat molt bé, però ara et toca tornar a casa teva -sense sostre ni parets, al camp de refugiats del Líban-. Maca, no et creguis que perquè has disfrutat d'un temps amb nosaltres, la bona gent, això ha de continuar. Jo, bonica, sóc el destí i em dic àngel. Recorda-ho. Per què m'he de preocupar d'una nena estrangera -una volva- quan acabo de tirar a l'infern del capitalisme un poble sencer? Si us plau, torna, torna al lloc on pertanys i d'on segurament no hauries d'haver sortit mai, al camp de refugiats. La noia és diu Reem Sahwill.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema