S'ha de suposar que qui es dedica a la política ho fa per vocació. S'ha de suposar també que ho fa per donar servei al ciutadà i que sempre té present que exerceix a partir d'un mandat donat pels electors mitjançant el seu vot democràtic. I també s'ha de suposar que no ho fa en un intent de professionalitzar-se i prendre's la política com una professió remunerada i res més. Però, és clar, tot això són suposicions. Em costa d'entendre aquesta fornada de polítics que quan han pres possessió del seu càrrec el primer que han fet ha estat posar-se un sou vinculat a la seva dedicació. Durant aquests dies hem vist exemples de polítics que diuen que tindran una dedicació del 25%, del 50, del 75 o fins i tot del 90 per cent. S'ha de suposar que el polític ha de tenir una dedicació plena i absoluta. Feta la llei, feta la trampa. Es posen aquestes dedicacions que no són exclusives per continuar mantenint la seva activitat laboral privada i, d'aquesta manera, cobrar dos sous. Això no és regeneració política. Al contrari. Això fa que els ciutadans tinguin cada vegada més desconfiança als polítics. I no d'una manera parcial. Sinó al 100 per 100.
