· CARTES

Cartes

Les cartes que els lectors enviïn a aquesta secció han de ser originals i exclusives i han d'arribar mecanografiades (amb una extensió màxima de 20 línies), signades, amb el número de DNI, adreça i telèfon de l´autor. No es publicaran cartes signades amb pseudònim ni amb inicials.

Les cartes es poden enviar per correu electrònic, a l'adreça opinio.diaridegirona@epi.es

31.07.2015 | 09:23

La ineficàcia
del funcionariat
Pepe Cortés. peratallada.
Referent a la polèmica de l'estructura de formigó, nova construcció dins el nucli històric d'Ullastret (BCIN 2013), considero que el problema no són ni els 86 ni els 90 centímetres d'alçada sobrepassada que ara calen rebaixar, el problema rau en l'administració, que ha estat qui ha donat permís i qui ha aprovat el projecte per poder tirar endavant l'obra.
Sovint em pregunto de què serveixen tants funcionaris, que a través de la seva suposada cultura tenen la missió de preservar el patrimoni.
Moltes gràcies.

Albiol o Arrimadas?
Joan Carles Barbé Morillo. girona.
Sóc gironí i espanyol, defensor de la cultura, de la vida i un treballador com qualsevol altre. El 27-S em quedo sense opció política, ja que els partits «unionistes i espanyols», PPC o C's, en model d'estat cap em representa, a nivell de defensa de la vida C's no s'ha pronunciat però vol legalitzar la prostitució i les drogues i el PP clar està que ens està fallant.
A Inés Arrimadas no tinc el plaer de conèixer-la, sembla una noia simpàtica i lluitadora per ideals, però masa jove i poca trajectòria per ser presidenta, però a Xavier Garcia Albiol, sí, és una persona amb ideals clars i una persona honrada però si guanya el mèrit serà de Rajoy i no penso pas donar-li aquest luxe.
Per tant, els que no volem independència, som espanyols, volem unitat i canvi de model d'estat i pro-vida, no tenim més opció que un vot nul, per ara...

Per què no sempre
Lluís Torner i Callicó. girona.
La vigília de Sant Jaume, al Parlament de Catalunya, va tenir lloc la darrera sessió d'aquesta legislatura, amb la qual cosa els diputats -alguns dels quals ja tenien clar que no repetirien, entre ells la presi?denta- varen anar-se acomiadant. Tot primer, va anar fent-ho un representant de cada grup, recordant alguns fets i/o anècdotes, esdevingudes en el decurs de la seva pertinença, essent la darrera en acomiadar-se l'esmentada presidenta. Tot seguit ho anaren fent cadascun dels diputats, amb encaixades de mans, abraçades i fins algun petó. Talment com es va poder veure, a través d'alguns espais d'informació gràfica, o llegint-ho i escoltant-ho en d'altres, les escenes es succeïren plenes d'emoció, en algun cas amb llàgrimes i tot, i fins d'altres fent-se selfies amb els seus telèfons. Per poc observadors que fóssim, ens va sorprendre un xic -en aquest cas cal dir que gratament- veure que, fins i tot certs diputats que en alguna ocasió havien tingut fortes discrepàn?cies, o que fins s'havien arribat a dir alguna paraula malsonant, s'abraçaven i s'acomiadaven.
Si eren veritables, aquestes efusions, llavors el primer que se'ns acudí fou pensar: Eren necessàries tantes discussions, diatribes, acusacions, etc. que a vegades, pel seu to irat, feien que el clima d'algunes sessions gairebé semblés més pròpia de col·legials que no pas de persones cultes que, tot i pensar diferent, treballaven envers un mateix objectiu, com és el bé del país? Una cosa és agafar-s'ho amb interès, i una altra de molt diferent és bescantant-se, no! És el nostre parer.

«Els Segadors», himne nacional
Francesc A. Picas. la jonquera.
Passat el 27 de setembre amb un Sí rotund del poble català, aconseguits els drets de Catalunya, la pau, la germanor i la llibertat, la lletra d'Els Segadors serà obsoleta. Mai més un himne que glossi la sang, la guerra i la lluita. Proposem una lletra adaptada a la música d'Els Segadors, que glossi la pau, el treball, la germanor i la llibertat. Aquesta és una mostra de la Catalunya que volem.
«Catalunya triomfant, / torna avui ser rica i plena, / caminem units, germans, / fins el cim de la carena./ Bon cop de falç / defensors de la terra, / bon cop de falç. /Amb pau, llibertat i amor, / aixequem nostra bandera, / com seguem espigues d'or, / teixim i filem riquesa. / Bon cop de falç / defensors de la terra, / bon cop de falç».

Clarividència del
Sr. Mateu Frigoler
Carles Mallart. girona.
Benvolgut Sr. Mateu, he llegit amb atenció la seva carta respecte a l'exbatlle de Lloret de Mar, Sr. Xavier Crespo. Estic totalment d'acord amb el seu plantejament i reflexions, malgrat que al seu escrit en manca una de fonamental: L'acusació d'haver permès que es rebaixés en un 50% l'impost d'obres del complex Plaça de Braus. Vagi per endavant que jo personalment em vaig trobar amb una falsa acusació com la que han patit els afectats i sé el pa que hi donen. D'on aprendríem si no fos de les dificultats?
Fa 39 anys que visc a Girona, sóc de Figueres. Em permetrà que li faci una comparativa de Lloret amb Girona ciutat, en què durant molts anys de l'època de Joaquim Nadal i uns quants d'Anna Pagans, totes les llicències d'obres del nostre estimat Barri Vell de Girona varen anar bonificades no en un 50% sinó en un 95% i ningú es va estripar els vestits. Per què aquesta bonificació tan elevada? Molt senzill, el Barri Vell de Girona era «un mort» i a l'Ajuntament li convenia fer una transformació pública, però també li interesava que s'impliqués la iniciativa privada. Aquesta mesura va provocar una empenta de rehabilitacions mai vistes, no cal que li digui com està avui, globalment mirat l'esmentat barri.
Una situació perfectament assimilable a l'antiga plaça de braus de Lloret, que era «un altre mort». Algunes firmes o particulars que varen gaudir de les esmentades bonifiacions a Girona, jo entre ells, també alguns varen promocionar esdeveniments esportius/culturals de la ciutat. Li sona això a Lloret de Mar? A ningú se li va passar pel cap de portar al Srs. Nadal i/o Sra. Pagans a cap jutjat ni fiscalia, només faltaria. Crec que el Srs. Crespo, Valls... s'en sortiran, malgrat que el mal ja està fet.
Maleïda «enveja», l'enfermetat més greu i corrosiva del segle XXI, que no té cura, sort que es transparenta, que sinóÉ

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema